El presoner cinc-cents catorze

de casos com aquest que ens expliques amb tanta nitidesa i asèpsia. Has remogut coses dins del record i això vol dir que has utilitzat un mode literari força encertat i ben portat. Moure sentiments és allò que més costa fer en escriure, no tothom pot encertar el to i crec que aquest relat ho fa.

Bon relat!

Ferran.

Molts dels delinqüents han mamprès per situacions com la que descrius magistralment al relat. La societat no pot deixar a tota aquesta gent a la deriva... Són les seues víctimes!
Salut!
FRANCESC

pero intens! m'ha deixat sense paraules
Desperta compassió... i una mica d'odi a la societat...

un relat contundent i colpidor que sacseja i convida a reflexionar sobre la importància del respecte a les persones, de la comunicació....
és cert que sempre arribem tard per a alguns però cal seguir treballant, especialment en l'educació dels més menuts perquè aquestes coses no passin
aquesta seria una bona història per fer-los reflexionar

i gràcies mil, pel teu més que amable comentari
una abraçadota
joan

...me'n faria un milió de creus, respecte al relat, de que no entenguessis el perquè i el com de La Taronja Mecànica, de la que cau un líquid lluminós que vessa al terra com la sang exasperada i viva i en viu de la deshumanització que pateix el món!


Sergi

...resulta que no només l'he protegit, el meu cor, sinó que hi he creat ben bé una roca alquímica, que ara per endavant vola a les aventures enigmàtiques. No tens ni idea de com m'ha ajudat el teu comentari!!!!!

I respecte als gustos, la veritat és que La Taronja Mecànica trobo que és un hit molt mal entès en general, no sé si saps al que em refereixo, malgrat això, un gran hit, és clar. Charles Baudelaire em fascina de somnis nocturns o diürns i pel que fa al marxisme no pararia mai de reflexionar-hi!


Sergi : )