El plaer d'escriure

N’hi ha que diuen que de tot es pot parlar. Jo dic que de tot es pot escriure. Qualsevol tema és bo, des de contes, relats, sentiments, crítiques, declaracions, novel•les, il•lusions, decepcions, fins a anècdotes, i també es pot explicar el que ens passa pel cap o el que sentim dia a dia, com en un diari. Moltes coses. Escriure ens fa sentir bé. Perquè tan sols amb un paper i un bolígraf podem inventar o crear, innovar, posar les idees al seu lloc, lliurar tensions, fer volar la imaginació i, fins i tot, l’ànima. Podem deixar de ser nosaltres i ficar-nos dins un altre cos durant tanta estona com desitgem i, simplement això, fa que desconnectem del món, de la rutina, d’allò que ens atabala des de que ens despertem fins que ens fiquem al llit.

Potser, tot el que escrivim al llarg de la nostra vida és un reflex de la nostra evolució com a persones. La prova en seria que, de tant en tant, trobem aquelles típiques coses que vam guardar i allí es van quedar, oblidades, i una d’aquelles coses resulta ser un escrit de fa vés a saber quan, on hi explicàvem vés a saber què. És llavors quan ens adonem de com i quant hem canviat, de qui érem i qui som, perquè, inevitablement, tots anem canviant -o millor dit, evolucionant- durant tota la vida. Suposo que això és una de les coses que ens fa més humans. Però tornem a on ens havíem quedat. Quan retrobarem aquell paper que havíem tacat de tinta feia tant de temps, ens adonarem que la nostra manera de pensar ja no és la mateixa, que en aquell temps haguérem fet coses que ara no faríem i que ara hi hauria coses que faríem i abans no. Inclús, és possible que hagin canviat coses no tant notables tals com la forma d’escriure, d’expressar-se, la lletra, etc.

Escriure no és només això. Escriure són tantíssimes coses més que cal experimentar un mateix perquè són... inexplicables o difícils d’explicar, precisament perquè aquestes coses, simplement, s’han de sentir.