Vine amb mi

Si vols venir, vine. No molestes. Només xerrarem una estona mentre passegem tot travessant la fira. Mirarem les paradetes, amb il•lusió. Potser ens comprarem un gelat i tot. Només vull viure moments inoblidables amb tu. No cal que siguin grans moments, no cal que anem a llocs de luxe. Només vull gaudir dels petits moments, petits però grans alhora. A mi no em cal viure al límit per passar-m’ho bé, em conformo aprofitant cada moment de la vida quotidiana. I si és amb tu, no puc ser més feliç.

Sóc fàcil de complaure, oi? Doncs vine amb mi i fes-me content. Dona’m la mà, somriu i ja podem marxar. Anem, que ja és hora. Tan és si plou o si fa vent, sortirem al carrer com aquells a qui res els espanta. Sense por, farem realitat els nostres objectius fins que arribi el dia, el dia en que jo marxaré.

I tu, ets feliç? Vull que ho siguis, vull que et sentis com jo. Vull que visquem els millors moments de la nostra vida junts, que es facin eterns i que mai te n’oblidis perquè el dia que jo no hi seré, serà el que et quedarà. I quan jo no hi sigui, vull que els recordis, que somriguis i continuïs vivint moments impressionants, sigui sola o sigui amb algú altre. Jo no sóc gens gelós, quan jo marxi vull que comparteixis la teva vida amb un altre. Però vigila, ha de ser una bona persona, educada i comprensiva. Algú que t’entengui i et netegi les llàgrimes quan estiguis trista. Algú eficient, sensible i atent. El trobaràs? N’estic segur. Jo t’observaré des d’algun lloc i em sentiré satisfet si tu somrius. I algun dia, no sé ben bé quin, ja sigui llunyà o proper, t’ho asseguro i t’ho prometo, ens retrobarem i podrem estar junts de nou. Junts de nou, el dia que ens retrobarem en el cel...