Obstacles

Al llarg de la vida, les persones trobem petits i grans problemes que ens fan estar intranquils i ansiosos. Aquests problemes poden ser molt diversos, relacionats amb la feina, la salut, els diners, els sentiments, etc. Tot plegat són obstacles que hem de superar per estar bé amb nosaltres mateixos.

Quan se'ns presenta una dificultat, a vegades, tenim l'opció de rebutjar-la o fer veure que no hi és per no patir. Aquest és el camí fàcil, però no sempre el més adequat, ja que al llarg del temps ens pot perjudicar a nosaltres o altres persones. La segona opció es combatre-ho i lluitar per solucionar el que ens preocupa. Cadascú és responsable d'escollir l'opció que més li agrada. Tot i així, a vegades se'ns poden presentar problemes dels que no podem fugir i, per tant, hem d'enfrontar ens agradi o no.

Tant si tenim les dues opcions i finalment decidim lluitar com si no tenim més remei que combatre per superar un obstacle, el procés serà dur, dificultós i ens podrà provocar, inclús, angoixa, ansietat i nervis.

En un primer moment, quan descobrim un problema la tendència sol ser ignorar el problema, fugir. És normal. Les persones mostrem por davant les situacions desconegudes. Ara bé, un cop ens parem a pensar i analitzem la situació fredament, ens adonem que no val la pena rendir-se tan aviat, que potser val la pena lluitar. Si aquest raonament també el recolza la família, els amics les persones estimades, adquirirà un arrelament més fort. Després, ens plantegem la situació com un objectiu a assolir o com un repte. Al cap i la fi, la por ens fa forts, però les ganes de tirar endavant tot i les dificultats, encara més. Un cop plantejat el repte vindrà, potser, la fase més decisiva: la de dur a terme totes les accions possibles per aconseguir-lo. Serà el moment més difícil i complicat. No serà gens fàcil i moltes vegades tindrem pensaments negatius i voldrem abandonar però la decisió ja està presa i no ens podem fer enrere. Serem conscients que ho passarem malament i realment semblarà que estem a l'infern en comptes del planeta Terra però, tot i així ho seguirem intentant, serem persistents, tindrem paciència i no pararem fins el dia que aconseguirem fer realitat aquest objectiu. Aquest dia serà gloriós i satisfactori. Haurem aconseguit el que ens proposàvem i això ens farà feliços.

El que vull dir és que hem de comprendre que la por és una característica natural de l'ésser humà i cal acceptar-la, saber que ens fa forts. Cal, a vegades, buscar el camí difícil i saltar d'un en un tots els obstacles que ens presenta la vida simplement perquè això ens dóna motius per viure i per seguir endavant. Cal deixar-hi la pell, si fa falta. I, sobretot, cal entendre que després d'un esforç trobarem la recompensa, és a dir, l'objectiu assolit, que ens proporcionarà satisfacció i ens farà sentir bé.

Tot plegat és un procés dolorós i plaent a la vegada, és a dir, per una banda té aspectes dolents i per l'altra, en té de bons. És important saber veure aquests conceptes amb optimisme. Ningú ha dit que la vida sigui fàcil però tampoc ningú ha dit que la vida no tingui moments tranquils i de plena felicitat. Hem d'asumir que, en aquesta vida, hem de patir per poder gaudir dels bons moments i això és un sinònim de l'esperança: tindrem temporades dolentes i toparem amb mals moments però tot i així, sempre hem d'esperar i confiar en el dia que tot anirà bé i la vida ens somriurà.