En una nit d'hivern

Un relat de: GiselaFV5
Era una nit molt fosca, i plovia. Inclús la casa estava obscura, amb només el llum del menjador encès. Vaig baixar les escales a les palpentes, vaig engegar el llum del lavabo i em vaig enlluernar amb el contrast de llum, però tan aviat com em vaig acostumar a la claror vaig obrir l’armari i en vaig treure el meu maquillatge i les meves pintures. Vaig començar corregint les imperfeccions de la meva cara, com ara, els grans i alguna cicatriu petita. Després, no sabia quin color d’ombra d’ulls triar i vaig contemplar durant una bona estona la capseta, però al final vaig escollir un marró pàl•lid, que conjuntava amb el jersei que portava posat. Tot seguit, em vaig fer la ratlla dels ulls i després vaig remarcar els meus llavis amb una barra labial de color vermell. Llavors, va sonar el mòbil, que estava a la meva habitació, i vaig haver de tornar a pujar les escales. Quan vaig arribar el vaig despenjar. Era l’Arnau.

-Si?
-Hola, Paula. Vindràs a La Guineu avui?
-Si, m’estic arreglant. Qui vindrà més?
-Doncs.... Que jo sàpiga, el Toni, la Carme, la Malui, l’Alfred i l’Aurora. I el Joan m’ha trucat fa una estona, diu que no sap si vindrà al final.
-D’acord. Jo de seguida vinc. Fins ara!
-No tardis, que l’Alfred estarà impacient per veure’t, ha, ha, ha, ha –Va riure, fent broma-.
-No diguis tonteries –No m’agradaven aquestes bromes-.
-No en dic pas, tothom sap que l’Alfred està molt penjat de tu.
-Si, però jo no d’ell, i ho saps.
-D’acord, ho sé, perdona. Adéu.
-Adéu.

Aleshores, vaig baixar les escales un altre cop amb el mòbil a la mà, per si de cas tornaven a trucar, i el vaig deixar sobre la taula del menjador. La mare, que era allà, em va preguntar on anava i li vaig dir que aquesta nit sortia. Entre una cosa i l’altra, ja feia tard. Vaig arreglar-me ràpidament el cabell, li vaig fer un petó a la mare i vaig sortir corrents per la porta. El Toni ja m’esperava i quan vaig entrar al seu cotxe em va saludar amb un petó a la galta . Jo, sorpresa, vaig abaixar el cap tota vergonyosa i em vaig posar vermella com un tomàquet. Ell no se’n va donar compte i va engegar el cotxe.

La Guineu era un bar on anàvem sempre a la nit per fer unes cerveses i era bastant acollidor per als joves. L’ambient era estrident per la música tan alta que hi sonava però, a la vegada, era acollidor perquè era un local tot fosc, només il•luminat a través d’espelmes, i s’hi respirava aire juvenil. Era rústic, amb les parets de pedra i les taules de fusta de color marró fosc. De tant en tant, s’hi podia veure alguna parella en un racó fent-se petons i vivint el moment de manera molt íntima, però tothom feia veure que no els veien. Nosaltres visitàvem el local gairebé cada cap de setmana i bevíem i fumàvem fins a les quatre o les cinc de la matinada. També xerràvem, xerràvem molt i ens explicàvem les anècdotes que havíem viscut durant la setmana. Era com un punt de trobada, de reunió i de desconnexió per a nosaltres. Moltes vegades, jo em despertava sense veu l’endemà perquè havíem de cridar molt per parlar, però m’encantava anar-hi; Primer, perquè em retrobava amb els meus amics de batxillerat i passàvem bons moments junts i, segona, perquè hi havia el Toni.

El Toni va ser el meu primer amic. Ens vam conèixer a parvularis i vam créixer junts. Durant la primària vam ser molt amics i ens aveníem molt, però durant la eso ens vam distanciar per les típiques raons de canvis físics, d’hormones, de la pubertat i tota la pesca. Tot i així, després de la Eso, tots dos vam anar a parar un altre cop al mateix institut i a la mateixa classe per casualitats de la vida. Vam fer el batxillerat junts i, des d’aleshores, som inseparables. En aquells anys vam conèixer molta gent i vam formar una colla, que és el grup amb el que vaig ara a La Guineu. Més tard, però, tots vam acabar el batxillerat i els nostres camins es van separar. Alguns van anar a la universitat a fer diferents carreres, d’altres van anar a fer un cicle formatiu de grau superior. El Toni va voler fer un cicle de grau superior d’Administració i finances i jo, en canvi, vaig anar a la universitat a estudiar Llengua i literatura catalanes perquè el meu somni era ser professora de català.

A mi, el Toni m’agradava, i m’agradava des de feia temps. Per ser exactes, m’agradava des de primer de batxillerat i d’això ja feia quatre anys, però semblava que ell encara no s’havia fixat en mi, ja que només em veia com una amiga i jo no m’atrevia a dir-li el que sentia per ell. En comptes d’això, era l’Alfred el que m’anava al darrere i, en ocasions, massa i tot, però jo no sentia res per ell, de manera que moltes vegades em posava en situacions compromeses perquè ell se m’acostava massa o perquè no parava de parlar-me mentre jo estava pendent tota l’estona del Toni. Tenia por que el Toni es pensés que a mi m’agradava l’Alfred o qui sap què, així que moltes vegades intentava evitar el contacte amb l’Alfred, però ell era molt pesat.

Doncs resulta que aquell dia, quan vam arribar al local, l’Alfred se’m va tirar a sobre només veure’m. Em va fer una abraçada molt forta i em va dir que m’havia trobat a faltar. Normalment ell ja actuava de forma eufòrica i entusiasmada però aquell dia ho feia més del normal. Jo vaig intentar apartar-me d’ell sense aconseguir-ho i vaig mirar el Toni de reüll, que havia començat a parlar amb la Malui. Automàticament, em vaig posar gelosa perquè ells dos tenien una relació de molta confiança i, a vegades, s’acostaven massa l’un de l’altre i, inclús, s’explicaven secrets a cau d’orella. Tot seguit, ens vam asseure en una taula i, per variar, l’Alfred es va posar al meu costat i, la Malui i el Toni van seure junts a la l’altra banda, augmentant així la meva crispació. L’Alfred, com sempre, va començar a parlar-me i explicar anècdotes intentant fer gràcia i, quan ho feia, s’acostava massa a mi i jo notava els seus ulls i la seva boca massa a prop meu i intentava allunyar-me’n, però no ho aconseguia. No vaig tenir més remei que aguantar-lo i fer veure que l’escoltava, encara que moltes vegades em ficava amb la conversa del grup per evadir l’Alfred. Després, el cambrer ens va prendre nota i tots vam demanar cervesa, excepte l’Aurora que no bevia alcohol i va demanar una aigua. A poc a poc, cervesa rere cervesa, tots anàvem cada cop més feliços i la conversa era més animada. L’Alfred, aquell dia va beure molt i de seguida es va posar ebri, de manera que no se l’entenia quan parlava i feia molt el pallasso. Tant aviat com vaig veure el panorama que hi havia vaig decidir anar al lavabo per desconnectar i vaig aprofitar per retocar-me una mica el maquillatge però, en sortir, vaig veure una cosa inesperada. Des de la llunyania no ho veia bé, però a mida que m’acostava caminant ho veia més clar i em posava més furiosa. Quan era a tres metres de la taula la situació era clara: el Toni i la Malui s’havien separat del grup i estaven en un racó del local abraçats i fent-se petons i, mentrestant, l’Alfred em buscava amb la mirada. Vaig voler girar cua i marxar corrents, però l’Alfred em va localitzar i va córrer cap a mi.

-Has tardat molt, ja em pensava que t’havies escolat per la tassa del vàter.

Jo no vaig contestar perquè estava molt decebuda i trista i volia marxar. Vaig dirigir-me a la meva cadira i vaig agafar la bossa i la jaqueta i vaig fugir sense dir res, però l’Alfred em va seguir al darrere. Vaig sortir a l’exterior i respirar aire fresc em va reconfortar una mica però em sentia deprimida igualment. Llavors, l’Alfred va sortir també i em va preguntar què em passava.

-Em pots portar a casa? –Li vaig dir-.

L’Alfred, amb un posat seriós tot i la seva borratxera,, va assentir amb el cap i es va dirigir cap a la seva moto i jo el vaig seguir. Vam pujar a la moto i ens vam posar en marxa, sense dir res ni un ni l’altre. Vaig abraçar-lo per no caure, això em va reforçar, vaig sentir el vent que xocava contra el meu cos i la ràpida velocitat a la que anàvem. Quan ja quasi bé arribàvem a casa meva no ho vaig poder evitar i les llàgrimes van baixar per les meves galtes silenciosament, seguidament em vaig mossegar el llavi. La moto es va aturar i el soroll que feia es va aturar. Em vaig deixar anar d’ell i vaig baixar de la moto amb el casc encara posat. Llavors, davant la mirada perplexa de l’Alfred em vaig treure el casc i ell va poder veure les meves llàgrimes que brillaven a la llum de la lluna , llavors va fer una expressió de comprensió. Després, va baixar ell també de la moto i es va treure el casc, es va acostar a mi i em va passar els braços per l’esquena acostant els seus llavis als meus fins que es van tocar. Va ser un petó llarg i intens i jo li vaig correspondre. Aquella nit vaig sentir el gust amarg del patiment que havia experimentat l’Alfred durant tot el temps que jo no li feia cas, però vaig veure en ell una esperança, una llum al final del trajecte i quan els nostres rostres es van separar novament es va posar a riure.

-He esperat aquest moment durant tres anys i no sabia que era tan fàcil aconseguir-lo.

Vaig somriure tímidament i després vaig ser jo qui el va besar i així vam estar tota la nit, ell recolzat sobre la moto i jo recolzada sobre d’ell, abraçats i fent-nos carícies. Va ser quan em vaig adonar que potser no valia la pena lluitar per una persona que no es fixava en tu mentre en tinguessis una altra que era capaç de moure cel i terra per tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de GiselaFV5

GiselaFV5

8 Relats

2 Comentaris

5064 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Gisela i vaig néixer el 5 de setembre de 1991 a Sant Fruitós de Bages. Vaig començar a escriure històries quan era molt petita, només per simple plaer. Després em vaig enganxar a la lectura i, quan tenia 14 o 15 anys vaig descobrir que volia ser escriptora d'una manera més professional. Des d'aleshores, a més d'escriure per plaer, també escric per aprendre i per acostar-me tant com pugui al meu objectiu. No sé si mai aconseguiré ser escriptora, només sé que no puc viure sense escriure.

Contacte:

giselafv5@gmail.com

http://prohibit-no-escriure.blogspot.com.es/