El petit tirà que t'envolta el canell esquerre.

Qui no té un petit tirà al seu canell? No sabeu què vull dir? Si et rasques el canell (la "muñeca" en la parla de Lorca), et notaràs un mecanisme amb una corretja. Aquest mecanisme, si és dels clàssics, té una agulla gran i una petita, i xifres de l'1 al 12; si és dels moderns, portarà xifres digitals i durà potser petites lletres en pantalla i botons.

En alguns casos, "aquest senyor" es pot capbussar amb tu mar endins fins a 150 metres de fondària, o més i tot... I qui necessita tant? Perquè tant endins en el mar de Posidó? Es veu que els fan pensant en submarinistes...

I perquè anomenar petit tirà a un objecte que sembla ser el teu amic? A un objecte que només et diu el que vols sentir i quan ho vols sentir. El mires i xas!! Ja saps en quin moment vius, en quin dia vius, en quina hora estàs.

Però amic lector, qui va inventar aquests petits aparells? Doncs, els amants de l'helenisme i la religió grega ja sabeu ben bé, crec, que el déu Cronos va inventar els rellotges. Cronos, divinitat del temps, un déu tant cruel que va castrar a son pare Urà i va intentar menjar-se als seus fills Zeus i Neptú. Salvatge i autoritari alhora; un desvergonyit.

I com aquest déu va crear aquest petit aparell? Per fer alguna maldat? Quina maldat?

Doncs el sr. rellotge, que fa temps que hauràs endevinat son nom, té per finalitat controlar-te, posar-te rígid com un autòmata, fer que no t'adormis i fer-te anar més recte que un pal.

Són les set del matí, a llevar-te; són les vuit, a treballar; són les dotze, a esmorzar a correcuita; són les dues, a dinar a casa amb lo cotxe; són les quatre, a recollir al nen a col·legi; són les set, a preparar el sopar; són les deu, a veure la tele encarxofat al sofà; són les dotze, a dormir per tornar a repetir la jornada laboral: tornem-hi que no ha estat res!!

I em pregunto: quan et mors, tornes a tenir aquest aparellet al colze? Un altre cop sufrint la tortura del temps i del seu invent?

I quan la teva núvia et fot la bronca perquè has arribat deu minuts tard!! Si el senyor rellotge no l'hagués avisat d'això, no hi hagués hagut bronca, ja està bé!!

Però no s'hi val pas a dir que el rellotge rep ordres, no gens. Ja ho sé, no sóc ruc: els rellotges no inventen el temps, no el creen del no-res: només el descriuen, només te l'expliquen. Un rellotge no dóna ordres, però sí fa el mecanisme de les ordres. El rellotge és l'eina del temps: és el seu mirall; un mirall que ens reflexa un estil de vida que no ens faria pas falta.

El problema del nostre remaleït amic rellotge és la obsessió que dóna. Amunt i avall, avall i amunt, el rellotge diu això, el rellotge diu això altre, i sempre tenint-nos quadriculats.

Quantes vegades, mirant el rellotge, no observem la hora i perdem una mica de paciència i de nervis? Dia rera dia, setmana rera setmana, tenim el ditxós aparellet al canell, que espera per castigar-nos les nostres distraccions, doncs: no val a badar!! Quan el sr. rellotge diu una ordre, tots a posar-nos drets.

I si creus que estic dient bajanades, mireu-vos al rellotge i pregunteu-vos a vosaltres mateixos a l'instant: segur que no feu tard??

-----------------------------------------------------

PD: Aquest article és una exageració literària, una mica "irreal". Pren-t'ho amb sentit de l'humor. En tot cas, una mica de raó sí que té: i és que "els anys no perdonen"...

Visita La Stoa: www.lastoa.cat