Revolució i benefici.

Gràcies per haver passat pel meu darrer i haver-hi deixat la teva petja. Sobre aquest micro, "Revolució i benefici", m'ha agradat força. És una mostra del que passa quan s'intenta fonamentar uns ideals en qualsevol cosa que no siguin els valors absoluts. Aquest socialisme és la ideologia del servent rebel, que acaba demostrant que és pitjor que el seu amo. La democràcia no és gaire diferent, un sistema fonamentat en la lluita entre iguals, però els germans quan no hi ha pares no poden deixar de discutir i barallar-se. Per això la humanitat necessita tant la figura dels primers pares veritables: Un estat fonamentat en els valors absoluts que vénen de Déu no s'ha provat encara mai històricament, però estem a les portes…
Un detall: les tres ratlles finals a tall de conclusió per mi serien millor en primera persona, com a mostra d'honestedat i humilitat. Perquè el problema és sempre la naturalesa humana caiguda, i podem assegurar que n'estem totalment nets?

Ètica o butxaca? Quin tipus de pregunta és aquesta. Que no havia quedat clar de que és el mateix? Trobo que el protagonista de la teva història és prou conseqüent amb la seva pròpia idiosincràcia. Si ell se'n adona de que no necessita anar a les reunions per assolir el que ja té, pot quedar-se mirant la tele amb tot el dret del mon i la consciència ben tranquila. Així va el país.

Hi havia una vegada… Amb un inici de conte Clàssic ( ves per on!) ens relates una escena quotidiana, clàssica també! Els drets del treballador, en el que per damunt dels ideals hi ha les necessitats i el conformisme d'aquell que amb poc ja en té prou. La historieta, és ben bé un conte que per desgràcia

Ètica o butxaca? Depèn de la persona, és clar, però en el cas del teu protagonista jo diria que a més de butxaca hi ha conformisme.

Un relat curt i dinàmic, amb poques paraules dius molt. M'ha agradat!

Gràcies Cromelnordic pel teu explícit i gratificant comentari al meu darrer poema, em sembla que és la primera vegada que ens comentem, espero que ens anem llegint.

Bon diumenge!
Núria

Desgraciadament aquest relat és massa real... Bona crítica, company!! I gràcies pel comentari!!

Gran pregunta la darrera! M,olta gent dubta sobre tot entre aquests dos termes, però, jo penso que la gent que té un poc més de seny, i vol fer saber el que pensa, tiraia més per l'ètica.
Un bon exemple de totes formes, és un dels molts en els que el món polític actual.
UNA ABRAÇADA:)

Genial la moralitat de butxaca que ens descrius. Capaços de canviar els ideals pels euroals!!! No més que la realitat. Crua, però honesta.

Bon Nadal, cromelnordic !

Toni.

per una bona reflexió
Gràcies per comentar el meu poema sobre Icar, els versos són curts perquè havia de ser un poema format per haikús, un tipus de versió japonesa de poesia amb una mètrica molt marcada...
en fi que bones festes
una abraçada des de mataró
joan