Per a desestressar el nostre portal, "don't worry"... una simple cançó

Novembre de 2010. En Crom, en Mitnick i en Matterman, es troben de nou pensant i rumiant en una habitació amb ordinador propi (per a qui no recordi el relat anterior, en Mitnick és el seudònim del vice-administrador stoer i en Matterman és la identitat d'un usuari semi-real del portal stoer).

Es porta bona part de la tarda treballant. Cal anar posant els ciments futurs de La Stoa, per a que la RFC no triomfi, o és el que es pensa a vegades...

- Bé, nois - diu en Mitnick; - crec que, amb aquest punt, queda decidit el futur de La Stoa. Espero que tu, Crom, facis la feina que has de fer.

- Però abans - dic jo (en Crom per servir-vos), - ¿em deixareu fer una altra cançó?

En Mitnick i Matterman diuen alhora:

- ¿¿Una altra cançó encara?? - parlen quasi alhora.

- Noi - diu en Matterman, parlant només ell - ja prou que vas fer la nota amb l'anterior cançó. Sobretot, amb allò de que més llarga no la tindrem...

- Però nois, vinga... - insisteixo.

Els meus dos companys posen cara callada i seriosa, mentre em miren i es miren a sí mateixos. Passen uns segons. Però jo dic de sobte en veu alta:

- ¡¡Sóc l'administrador!! ¡¡I se m'ha de fer cas!! ¿Qui és el qui posa els diners?

En Mitnick es queda amb cara pensativa uns segons, ja no tant seriós, i diu:

- Val, d'acord, però només una cançó, i després et posaràs a fer articles, ¿oi? I sobretot, a veure si escrius una mica sobre l'Osset...

- Sic, ai, redéus - dic jo, però afegeixo: - Ok, ho prometo, només una cançó més.

- ¿Estàs d'acord, Matterman? - Li pregunta en Mitnick, amb cara interrogativa.

El soci stoer no diu cap paraula, però fa que sí amb el cap fent cara ressignada.

No em cal esperar més per dir:

- Vinga la cançó. ¿Però nois, què els hi direm als usuaris stoers?

Els dos socis suspiren, però un d'ells diu:

- ¿Què els hi direm, Crom? Potser...

- Els hi direm que...

En Crom mira a l'usuari en aquesta situació "real", i, mirant-lo fixament amb tranquilitat, va fent:

- ((Crom)): Tuuuu tu tu tutu, tu tutu tutu tutuuuu...
Don't worry,
Tuuuu tutu tutuuuu,
Don't worry, be happy!!

((Crom, continuant)): Si potser no t'agrada el nostre portal,
doncs llegir-lo no et farà cap mal,

don't worry,
tatatatatataaa ta ta ta ta
be happy,
don't worry be happy!!

((En Matterman, quan jo no el miro a ell, es posa un dit al lloc del front sobre les orelles com si em prengués boig, per en Mitnick es posa un dit als llavis com demanant-li que no digui res.)).

((Crom, continuant)): Si a mi la vida social no em fa el pès,
i no lligo ni a la de tres,

don't worry,
tatatatatataaa ta ta ta ta
be happy, don't worry be happy!!

((En uns pocs segons, el Matterman escolta com en Mitnick li diu unes coses a l'orella, i es posen els dos a dir, fent d'acompanyament)):

((Els dos socis)): tuuuuu tu tu tutu, tututututu...

((Crom)): don't worry.

((Els dos socis, fent la resposta i amb gesticulacions quasi còmiques)): tuuuuu tu tu tutu, tututututu...

((Crom)): be happy, don't worry be happy!!

((Crom, continuant)): Si els raconaires a mi no em volen,
i les mentides dels stoers no colen,

((Socis)): don't worry, be happy!!

((Crom)): Encara que la gent vol llibertat,
les normes stoeres he conservat.

((Socis)): don't worry, be happy!!

((Mitnick, pel seu compte)): Ser soci del Crom pot ser un torment,
però sempre compleix amb el pagament,

((Els altres dos, si bé jo el miro suspicaç)): don't worry,
ta tatatatata tatatataaa,
don't worry be happy!!

((Crom)): Els espanyols ens maltracten i no fa riure,
però algun dia veurem Catalunya lliure...

((Socis)): don't worry, be happy!!

((Crom)): Potser la cosa no va bé per Tarragona,
però a mi això no m'esborrona...

((Soci)): don't worry,
ta tatatatata tatatataaa,
don't worry be happy!!

((Matterman)): En la cançó el Crom ens ha obligat,
és un bon noi però una mica pesat.

((Els altres dos, jo mirant-lo enfadat)): don't worry,
ta tatatatata tatatataaa,
don't worry be happy!!

((Crom)) I si la realitat et toca el crostó,
nosaltres et dediquem aquesta cançó,
desitjant-te el millor.

((Socis)): don't worry, be happy!!

((Tots tres)): Tu, tutu tutuuuuu, tututu tututuuuu...

Segueixen cantant uns segons, mentre la llum s'apaga poc a poc... una mica de foscor...

Després, les llums es tornen a encendre.

- Doncs jo, nois, - diu en Matterman, - la cançó no està malament, però jo tenia que anar a veure un concert i me l'he perdut per culpa d'això. A més, qui més culpa té són aquests estúpids usuaris; ja sé que tu els aprecies, Crom, però deixa'm que et digui que els usuaris de Relats i de moltes webs són més aviat molt dropos i poc participatius, els seus comentaris no solen valer molt la pena, sempre són apàtics a l'hora de llegir, i que....

- (Matterman, tio, ¿vols callar?) - murmura baixet el Crom, - (¿qui t'ha dit que podies parlar ja, home? ¡¡Òstia consagrada, que encara no he apagat la càmara...!! ¡¡Els usuaris encara ens poden escoltar!!).

En Crom s'apropa a un punt de la paret, allarga el braç, i es sent un click com apretant un botó; un instant següent ja no es veu res...

I la vida continua. I els stoers van ser feliços i... Bé, en tot cas, ho veurem al proper article.

A reveure, gent del públic!!

----------------------------------------

Estàs invitat al Forumstoa: http://forum.cosmos-stoer.cat