Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i les misterioses ombres de poder.

Estimats relataires i stoers, ¿heu llegit el meu primer relat sobre les aventures i desventures d'Arno de Thar i els misteriosos Yuctú, publicat a Relats i a La Stoa? En tot cas, explicaré una mica el context d'aquesta aventura en aquest relat, per tal que qui no l'hagin llegit no comencin "en bàbia". Endavant doncs.

Ara explicaré una altra història de les aventures de "Los Caballeros de la Galaxia". Aquestes aventures, en castellà en l'original, van ser publicades per la genial colecció Multi Aventura (no confondre amb una altra igualment excel.lent colecció anomenada "Tria la teva aventura", amb versió en català). En aquell relat que us he mencionat abans, hi ha una de les possibles aventures d'aquest cavaller. Ja se sap: en aquests llibres, segons la pàgina que escullis, viuràs una o altra aventura i, si la sort no t'acompanya, pots tenir una mala fi... Un cop explicat aquests detalls, anem a per la "teca".

He cregut preferible copiar un dels pàrrafs del meu primer relat per necessitats de l'escriptor (a partir del segon pàrraf ja escric nou contingut). Els qui hàgiu llegit aquest pàrraf el podeu obviar. Els qui no, ja sabeu...

El Cavaller Arno de Thar (el personatge que actua segons les teves eleccions) ha estat cridat pel Gran Mestre per que aquest li dessigni la seva primera missió. La missió consisteix en anar al planeta Airanod, un planeta dirigit per el dictador i dèspota Glauchos, i, un cop arribat al planeta, recuperar d'una tribu (anomenada els Tibb) un artefacte arcaic de gran poder (provinent d'una misteriosa raça, actualment extingida, anomenada els Grans Antics). Aquest artefacte de gran poder ha de ser recuperat i portat al planeta de la Ordre, la seu dels Cavallers de la Galàxia, per tal de ser sotmès als laboratoris d'aquesta organització benèfica; però, si no és possible fer-ho, s'ha de destruir aquest artefacte misteriós per tal d'evitar que caigui en mans del dictador Glauchos, el qual, indubtablement, utilitzaria l'artefacte per a fer realitat els seus malvats somnis de conquista i poder... a costa del dany que fes falta infringir als innocents...

El Cavaller pren la decisió d'introduir-se en el planeta de forma clandestina, amb una nau de petit tamany anomenada Assegai, i en companyia del comandant Thorens. La missió és aterrar a una zona selvàtica del planeta, pròxima als Tibb, i així, poder recuperar l'artefacte en mans d'aquesta tribu. Si tot surt bé, les naus i els sistemes de detecció del dictador Glauchos no arribaran a saber res. En cas contrari...

Comença la missió. Després de varis dies d'incòmode viatge, el creuer Assegai està pròxim al planeta Airanod. El Cavaller observa en la pantalla el planeta davant seu. De sobte, s'encén una llum d'alarma. Una nau acuirassada està relativament pròxima a l'Assegai. És possible que la nau intrusiva d'Arno de Thar hagi estat detectada. ¿Què cal fer?

Davant el dubte, Arno de Thar decideix desviar el rumb i anar a la lluna Thorus, i, des d'allí, investigar millor la situació. Així es fa. El Cavaller i en Thorens passen uns pocs dies a la única lluna d'Airanrod, observant pacientment. L'acuirassat sembla haver-se retirat de la ruta. Ara sembla haver-hi moviment en algunes zones del planeta principal. Tot sembla normal, en teoria...

¿Què cal fer? ¿Cal arriscar-se a entrar al planeta a totes presses i després esperar retirar-se?

Després d'una reflexió, Arno de Thar pren la decisió de retirar-se a totes presses cap a l'hiperespai, tement per la seva seguretat. De sobte, de diversos punts d'Airanrod i de la lluna surten diverses naus destructores. ¡¡Era una trampa, realment!! Ara no queda sinó fugir. El creuer del cavaller surt disparat espai enllà, a velocitat lumínica, perseguit per l'enemic. Per la ràdio surten missatges motivant a la rendició. Però l'heroi no vol ni escoltar-les. Dispars i projectils creuen l'espai entre el fugitiu i els perseguidors.

L'única possibilitat de fugir és pel salt a l'hiperespai. ¿Però cal fugir ara o després? L'Assegai comença a tenir averies i problemes de funcionament. Però intentar el salt abans que els motors estiguin en ple funcionament és arriscat...

El Cavaller decideix: el salt esperarà fins que es pugui fer en òptimes condicions. Thorens no opina res i així es dóna l'ordre pel micròfon...

Passen els minuts. L'Assegai continua la seva cursa boja per l'espai, perseguida tal com una llebre per caçadors. La cuirassa electrònica encara no ha fallat, però quan ho faci, serà el final instantani...

En Thorens interromp el silenci:

- Llestos per al salt espacial!! Preparats!! Cinc, quatre, tres, dos, un... foc!!

De sobte, sembla com si les estrelles surtissin disparades cap endavant. L'Assegai fuig centenars d'anys llum cap endavant en direcció indeterminada. Els creuers enemics es perden de vista. L'Airanod està fora de perill... de les naus de Glauchos, almenys.

- Ho hem aconseguit, ho hem aconseguit!! - Arno i Thorens s'abracen entusiasmats. Després, miren a la pantalla. ¿On estan? El salt hiperespacial s'ha fet a la desesperada; han anat a parar a una zona de l'espai desconeguda.

En Thorens demana per micròfon la localització de la zona desconeguda. Però abans que rebi la informació, l'avisen d'un perill.

- Alerta!! - crida el pilot de la nau des de l'altaveu. - Un forat negre desconegut ve cap a nosaltres.

En Thorens observa la pantalla.

- És un forat negre molt extrany... Mai havia vist res semblant. Sembla un forat negre errant, però d'un tipus desconegut. ¿Què fem, Cavaller Arno? Els motors hiperespacials estan molt danyats; si fem un salt ara, potser no podríem tornar a fer-lo mai més...

El Cavaller dubta.

- Crec que és millor no jugar-nos-la encara. Més val que intentem fugir amb la propulsió normal.

I així s'intenta. Però el forat negre s'aproxima inexorablement. Abans que es pugui canviar d'opinió i donar una nova ordre, el forat negre envolta tota la nau. Entorn d'Arno de Thar tot dóna voltes, i cau en la inconsciència, mentre pensa que ha arribat la seva darrera hora...

Però l'aventurer desperta la consciència; i d'una forma tal, que per un moment s'arriba a pensar que realment no està en el món dels vius. En realitat, està com flotant en un espai negrós, amb unes sombres enigmátiques envoltant-lo. De sobte, una de les sombres sembla comunicar-se telepàticament amb ell.

- "Hola, Arno de Thar, cavaller de la galàxia." - diu una de les sombres.

- Qui sou? - diu el Cavaller, intentant conversar mentalment amb aquells extranys éssers.

- "Sabem qui ets. El membre d'una raça de guerrers que considerem benèfica. Som els qui hauríem de tenir l'artefacte que busqueu."

- ¿Ah, sí? Entenc. ¡¡Sou els Grans Antics!!

- "No. No som ells; som la seva creació. Els homes que varen ser els Grans Antics varen morir, víctimes de les forces que ells mateixos varen desencadenar" - ¿Hi ha com una nota de dolor en aquell missatge? - "Considerem que l'invent dels Grans Antics va ser perillós en aquesta raça i que seria més perillós a mans de la vostra. Nosaltres hem de custodiar-lo. Però no podem arribar per nosaltres mateixos al planeta Airanod. Necessitem que tu ens ajudis a portar-lo."

- ¿I com m'obligareu si no accepto?

- "No... Ens sorprens. No està en la nostra naturalesa obligar a ningú. Si et negues, simplement et tornarem al planeta d'on provens i ens oblidarem de tu."

El Cavaller dubta. Si les sombres són sinceres, teòricament hauria d'ajudar-les a obtenir l'artefacte. ¿Però, i si menteixen? Hi ha uns segons de dubte. Finalment, el Cavaller agafa aire i diu:

- Prometo pel meu honor de cavaller galàtic d'aconseguir l'artefacte i portar-vos-el.

Abans que el cavaller pugui repensar-se de si ha elegit el correcte, les sombres assenteixen i el transporten a la velocitat del pensament aprop d'un poblat d'éssers primitius alienígenes. El cavaller reconeix aquell poblat: efectivament, és el poblat Tibb, on està l'artefacte que és tant buscat tant pels membres de l'ordre benèfica com per la policia del malvat dictador. N'Arno de Thar encara està envoltat d'una espècie de bombolles de color verd, efecte de la teleportació.

- Els déus!! Són els déus!! - criden alguns dels homes del poblat, mentre el cap d'ells s'apropa amb actitud reverencial.

Arno decideix no perdre el temps.

- Sóc el responsable de custodiar l'artefacte que la vostra tribu guarda. Entregueu-me'l immediatament.

- Sí, encarregat dels déus. Serà teu enseguida.

Dit i fet. En menys de deu minuts, el cavaller ja té entre mans un objecte tapat amb una espècie de tovallola multicolor. No sap què ha de fer. ¿Ha de donar les gràcies per aquesta entrega, o això està potser per sota de la dignitat pròpia dels déus?

No hi ha temps per pensar. Abans que se'n dongui compte, n'Arno està de nou, teleportat, junt amb les sombres enigmàtiques. Si bé ara sosté entre les mans un embolcall multicolor.

El jove guerrer allarga l'objecte cap a les sombres, i aquest li desapareix de les mans en menys que canta un gall, com en un número de màgia.

- "Gràcies, Arno de Thar" - diu una de les sombres, - "nosaltres no ho hauríem pogut fer." - Hi ha un moment de silenci. Arno de Thar no fa una cara gaire divertida. - "Tens dubtes de nosaltres, jove cavaller, però no tens raó per fer-ho. Ara ens retirarem en les sombres i mai més ningú d'aquest univers tornarà a saber de nosaltres. Però et tornarem al món d'on provens, és el menys que podem fer..."

No hi ha cap comiat, ni ningun altre missatge. El cavaller es torna a veure el món borrós, i, quan es dóna compte, ja està de nou en la nau Assegai. En Thorens sembla recuperar-se d'una inconsciència.

- ¿Què ha passat, Arno? Aquell forat negre... ens va empassar...

El cavaller no diu res. No se li acut què dir. Mira a la pantalla i veu un objecte petit que es va fent gran. Sap que és el planeta de la Ordre, i que la seva missió ha arribat a la fi. I també sap que l'informe que presenti al Gran Mestre, explicant tot
s aquests fets, no serà pas fàcil de justificar...

I així va acabar la aventura del valent heroi.

No cal dir que, si voleu llegir la resta d'aventures, us recomano comprar-vos el llibre de Multiaventura i llegir-les pel vostre compte. Doncs ja sabeu...

Esperant que aquesta història us hagi agradat, ens veiem al proper relat (és una poesia). A reveure, relataires i stoers. Fins la pròxima.

-------------------------------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: http://lastoa.cosmos-stoer.cat