La Stoa presenta "Tintín-frikie". Primer episodi: Tintín i Wolff (¿ja no queda ningú bo en aquest món...?).

Introducció a Tintín-frikie:

Benvolguts stoers visitants i usuaris (i els qui acabeu d'arribar, també benvinguts, que quants més serem més riurem, vaja...). Bé, penya, anem al gra. Avui La Stoa presenta una secció que ja feia temps que volia estrenar: Tintín-frikie, o en altres paraules, "les aventures frikies de Tintín". (Per cert, al meu entendre, les aventures de Tintín són 25 i no 24, però aquest tema de debat el deixaré per una altra ocasió, amics.).

En aquestes aventures frikies (de moment només en tinc dues en ment, aquesta i una altra, però és més que probable que me'n vinguin altres en ment, conec la meva imaginació incansable, dit amb tota la modèstia que calgui), en aquestes aventures jo donaré una altra visió del món de Tintín més desenfadada, més trapella, més "conyera" com en diuen.

No es tracta de substituir a Hergé (¡¡déu me'n salvi!! malgrat que penso que "Tintín al llac dels Taurons" és un bon còmic, també penso que Hergé és un gran dibuixant que mai es podrà substituir totalment... descansa en pau, Georges Remi). Doncs bé, no, Hergé és un bon dibuixant i creatiu al qual no vull suplir. Només vull fer alguna que altra pinzellada nova a Tintín. Hi ha qui afirma que sí que s'han de fer aventures noves de Tintín encara que la darrera voluntat d'Hergé ho prohibís. Si bé jo em prenc seriosament la darrera voluntat d'Hergé, modestament penso que s'hauria de donar nova vida a Tintín, i no fer tant de cas a aquesta darrera voluntat (és la meva opinió). En tot cas, jo faig aquestes petites pinzellades a l'obra tintinaire, i esperem que els actuals seguidors de Tintín ho comprenguin.

Tampoc és la meva intenció en aquest humor frikie, del que ara en veuràs una mostra, fer res groller, ni trencador de les normes morals, ni de mal gust. La sola intenció de Tintín-Frikie en el C.Stoer és fer una mica d'humor sa. Res més.

Sóc conscient que no seré el primer (ni, pràcticament segur, tampoc l'últim) en fer pinzellades frikies a Tintín, Haddock, Tornassol, els Dupond, Milú, la Castafiore i tota la penya. ¿Qui no s'ha sentit mai temptat, potser ho hagi fet o no, a afegir nou contingut a l'obra tintinaire? Per cert, espero que hàgiu llegit la meva biografia de Rastapopoulos, publicada a Relats...

Així doncs, ara és l'hora de posar Tintín i tot el seu món a l'escenari de Tintín-Stoa. ¿Seran les aventures frikies de Tintín i Milú tant bones com a Crom, servidor, li agradarien creure, o és que l'Stoer Primer està només presumint? Això només ho pot opinar el poble, i el poble, almenys fins a cert punt, ets tu... Per tant, ehem, poble, sense més preàmbuls, benvingut a Tintín-frikie, senta't en la butaca, apaga el mòbil i bon profit amb les palomites... ¡¡I ara, càmares i acció!!

Principi d'aquest relat: en aquest moment...



Primer relat de Tintin-frikie.

Escenari: En Tintín (només déu sap quin és el nom complet d'aquest personatge) i el seu, segons ell de confiança, company del viatge espacial Wolff, estan sols en el cohet llunar, en la superfície de la mateixa Lluna, ja a molta distància de la base terrestre d'on esperen el senyor Baxter i d'altres tècnics i operaris. Tots els sis personatges principals de Tintín (després en farem un llistat en el pàrraf posterior), a més de Wolff, estan en el cohet (algú diria que falta la Castafiore, però mira, així són les coses...). En Tintín parla amb en Wolff, i deixa verds als seus companys, entre els humans i el "caní":

- ¿Sap, senyor Wolff? Ara que els companys no estan, li diré que vostè em fa molta confiança, és un bon home. Comparat vostè amb el remaleït Capità Haddock, que per la seva borratxera gairebé fa que el nostre cohet s'estavelli contra un asteroide. O els Dupond, qui, en aquest viatge, per la seva innocència perillosa ens fan malgastar el subministrament d'oxígen. O el Milú, qui em dóna problemes amb el seu ditxós vestit espacial de granota i els seus disbarats. I per no mencionar el Tornassol, qui amb la seva mania de "jo no faig la mona" feia l'escàndol per tota la base llunyar...

En Wolff fa que sí amb el cap mentre mira cap un aparell de ràdio que està provant de reparar. En Tintín segueix parlant:

- En canvi, vostè, senyor Wolff, sí que és un home de fiar i un bon senyor... I per cert li comento: ¿vol que jo me'n vagi a la bodega, per fer-hi una revisió?

- Sí, bona idea, faci-ho... - diu en Wolff, distret... però, de sobte, obre els ulls com dues taronges; ¡¡no pot deixar que en Tintín vagi a la bodega, perquè allà hi ha amagat a la vista de tothom el seu còmplice, en Boris!! Com en Tintín se n'enteri... En Wolf salta de seguida: - ¡¡No, senyor Tintín!! ¡¡Ja hi vaig jo, ja hi vaig jo!!

I la vida en el cohet va seguir la seva aparent normalitat...

Cal dir que Tintín, després, en el cohet llunar, va patir la traïció de Wolff i de Boris... però això ja és una altra història.

Esperant després passar-vos noves aventures de Tintín-Frikie, m'acomiado amablement. Fins una altra!!


---------------------------------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: http://lastoa.cosmos-stoer.cat