El general sudamericà Alcázar, personatge de Tintín: una biografia "real".

Un relat de: Unicorn Gris

Autoritari, irascible, dictatorial, poc escrupulós, persistent, lluitador... i amic ocasional de Tintín. Aquests adjectius podrien ser els que millor definirien, fent una ullada per sobre, al general Alcázar, dictador de sudamèrica en les aventures de Tintín. El senyor Alcázar és qui podriem definir com un personatge ni del tot bo ni del tot dolent, i no sempre estrictament honrat, que contrasta amb l'"heroi perfecte" que encarna especialment Tintín. (Cal dir, per als amants del perfeccionisme, que Alcázar es diu en català Alcàsser, però que Joaquim Ventalló, el gran traductor de Tintín, conservà la versió original d'Hergé en castellà, cosa que, com veieu, jo també ho mantinc en aquest article.).

N'Alcázar (no se sap el seu nom complet; se'l sol anomenar com a "general Alcázar" o simplement "general") pot ser descrit com un comú i corrent dictador de Sudamèrica. Sempre en conflicte amb el seu rival el general Tapioca, no dubta gens en utilitzar armament i vehicles diversos de guerra per aconseguir els seus propòsits de poder i, possiblement, riquesa i benefici.

Cal mencionar que, en una votació recent del Forumstoa, s'havia de decidir (es podia votar "sí", "no" o "blanc") si Alcázar i Müller (aquest darrer és el falsificador de bitllets i terrorista del petroli), els dos personatges, obtenien un reportatge o es quedaven sense ell. Doncs bé: pel recompte, el Sí i el No vàren empatar amb dos vots (cap vot pel Blanc). Per tant, com a líder stoer vaig trencar l'empat a favor del Sí. Poca participació (només quatre votants), però el No no va tenir pas majoria absoluta, de manera que... com ja veieu, al final la voluntat del poble sota aquestes "lleis electorals" s'ha decidit pel Sí. Felicitats, Alcázar i Müller.

Creient que és preferible donar més informació d'Alcázar en la biografia i no en el seu preàmbul, així doncs, finalitzo el preàmbul i us invito a que llegiu la biografia d'aquest popular general i home d'armes. No perdem més temps!! A les ordres, general!! A presentar l'article!! I espero que us agradi...


- L'orella escapçada (43 vinyetes).

Encara que l'Alcázar no aparegui pas en una part molt extensa d'aquest àlbum, la seva presència en l'Orella Escapçada és considerable, i és el coprotagonista d'alguns gags memorables. Crec que val la pena fer un repàs una mica exhaustiu de la presència d'Alcázar a l'Orella Escapçada. Anem a veure-ho. En Tintín arriba a la Los Dópicos, la capital de la República de San Teodoro (un país imaginari, que Hergé situa a Amèrica del Sud). En aquesta aventura, en Tintín no vol cap altra cosa sinó recuperar un fetitxe robat d'un museu, però uns gàngsters rivals seus (aquests gángsters tenien de nom Alfonso Pérez i Ramon Barea) aconsegueixen que Tintín sigui acusat falsament de terrorista, i gairebé passa que el nostre heroi no deixa la pell quan estan a punt d'afusellar-lo... No obstant això, els rebelds, capitanejats per Alcázar, assalten la ciutat i alliberen a Tintín (qui estava en un estat deplorable, completament borratxo com una cuba per haver provat l'aiguardent del país). En Tintín, eufòric i completament ebri, es posa a dir vives i hurres en honor d'Alcázar (si en Haddock l'hagués vist en aquesta deplorable situació...), i resulta que el general Alcázar, ben informat dels fets, vol conèixer aquest "jove heroi" que, a punt de ser afusellat i (això semblava) amb el cap ben clar, estava cridant el seu nom amb l'escamot d'execució a punt de "pelar-lo".

Quan Alcázar coneix a Tintín, el nomena coronel ajudant de seguida. Però el coronel ajudant actual, en Diaz, té la impressió que el Tintín podria ser més útil com a caporal, que és on hi ha menys gent ocupant el càrrec... I el general fa cas del consell del Diaz ¡¡degradant-lo a ell mateix com al nou futur caporal!! Amb el Tintín que no era gaire conscient de la realitat i més trompa que un elefant, el general el porta a ell i al nou caporal Diaz al sastre, a comprar-se ambdós nous vestits pel seu respectiu nou càrrec. En Diaz no tingué més remei que aguantar la situació...

Quan en Diaz assisteix a la seva degradació en el seu càrrec de l'exèrcit, jura venjança i no triga en dimitir de la feina i en associar-se amb els terroristes enemics d'Alcázar, una associació secreta de gent vestida amb barret mexicà i associada sota el lema de "La libertad o la muerte!"; la seva esperança és eliminar a Tintín i Alcázar definitivament. La nova situació: Tintín, coronel; Diaz, fingit caporal i secret terrorista. L'aventura continua...

Amb els gàngsters d'Alfonso i de Ramon aprop d'ell, en Tintín fa el seu primer dia com a coronel ajudant (quan desperta de la borratxera, sense recordar res, i malgrat que per un moment pensa en dimitir del càrrec, però no arriba a plegar), i així doncs es presenta al despatx del general... ¡¡per a jugar una partida d'escacs!! En Diaz, ja com a terrorista i d'amagatotis, intenta matar-los a ambdós amb una bomba, però en Tintín salva la situació. Més tard, després d'una picabaralla en una cabana amb Alfonso i Ramon, el general i Tintín retornen a la partida d'escacs; altra cop en Diaz tracta de matar-los als dos, malgrat que no se'n surt... i el general queda indisposat per uns dies.

Més endavant, el senyor Xiclet, de la companyia de petrolis General American Oil, intenta subornar a Tintín per a que l'ajudin a convèncer al general per a que faci una guerra contra Nuevo Rico (el país veí de San Teodoro). El noble Tintín refusa de pla de cooperar amb Xiclet. Aleshores, en Xiclet contracta a en Pablo, un vulgar pinxo de taberna, perquè mati en Tintín. Quan Pablo ho intenta i no se'n surt, veient-lo derrotat, en Tintín li perdona la vida.

Poc després, en Xiclet i el seu amic Bazaroff monten un engany a en Tintin, aconseguint ambdós que n'Alcázar es cregui que el jove del tupé és un espia enemic. De resultes d'aquest engany, en Tintín acaba a la presó, però en Pablo li torna el favor i l'heroi acaba fugint en un auto. Des del telèfon del seu dormitori, les ordres d'Alcázar són ben clares: "Porteu-me'l viu o mort!!". Malgrat tot, en Tintín aconsegueix fugir i atravessar la frontera, i un cop allí... els soldats enemics de Neo Rico el prenen per un assaltant de San Teodoro, i de resultes d'això, per causa involuntària de Tintín, el seu accident en auto acaba causant la guerra que ell tant ardidament tractava d'impedir...

Cal tenir present que, quan Alcázar decideix treure-li a en Tintín el càrrec de coronel ajudant, pren la decisió de tornar a nomenar a Diaz com a ajudant un altre cop, però que, casualitats de la vida, justament en aquell moment en Diaz, qui tenia la intenció de colar-li a l'Alcázar una bomba al seu despatx, la bomba, per un accident, li acaba explotant als nassos i, així, el caporal Diaz veu la fi dels seus dies... sense recuperar el càrrec que tant desitjava.

Més endavant, Tintín tindria d'altres aventures a terres llunyanes, quan escapa dels soldats de Neo Rico... però l'Alcázar, pel seu compte, segueix sota el comandament de San Teodoro (més endavant, es descobriria que aquesta república sudamericana, en contra del que es pensava, no contenia petroli, i al final Los Dópicos i Neo Rico van fer les paus). Però encara li quedaven més aventures per viure a aquest general sudamericà...


- Les set boles de Cristall (35 vinyetes).

En aquest àlbum l'Alcàzar no té un paper tant notable com en l'anterior, a fe meva, encara que el nombre de vinyetes que ocupa és similar a l'anterior (44 contra 35). No obstant, el seu paper també val la pena de ser explicat. Així doncs, anem al gra. El següent que sabem d'Alcázar, és que en Tintín, el seu inseparable Milú i el seu nou amic Haddock el troben a un teatre, on fa de tirador de punyals amb el seu company, el misteriós "Chiquito". Després d'observar la seva actuació, els tres tintinaires se'n van al camerino a saludar-lo. Extranyament, quan es troben al camerino, l'Alcázar, oblidant-se de l'antigua rivalitat, saluda a en Tintín com si fos un bon amic; també s'assabenten allà que l'Alcàzar ha estat víctima d'una revolució a mans del seu rival Tapioca, i que, exiliat, se n'ha anat a Bélgica, i, després d'haver estat en una gran varietat de treballs i feines, actualment treballa fent de tirador de punyals, amb en Chiquito com a ajudant d'actor. Més tard, en Tintín s'acomiada amb presses de l'ara ex-general, i se'n va en direcció a la seva cadira d'espectador. Més endavant...

Posteriorment, en Tintín anava en busca de pistes pel seu desaparegut amic Tornassol en el port de Sant Nazari, acompanyat per Haddock i Milú, quan, per pura casualitat, veu n'Alcázar a punt de pujar a dalt d'un vaixell. Allà el jove reporter el para per petar-ne la xerrada, i s'assabenta que en Chiquito (qui era un realitat un indi inca) ha desaparegut misteriosament de la vida de l'Alcázar, i que, ja que aquest ja no tenia company per a l'escenari, havia près la decisió de marxar del Music Hall i de tornar-se'n al seu país, on, almenys això sembla, faria un nou intent per enderrocar al malvat (potser no menys malvat que ell, al cap i a la fi) general Tapioca.

En Tintín s'acomiada d'Alcázar i se'n va en busca d'en Tornassol, mentre que el general marxa per les seves. Però, malgrat les aparences, no seria la última aventura que veuríem amb aquest aspirant a dictador...


- Stoc de Coc (12 vinyetes).

En aquesta aventura és possiblement, dels quatre àlbums on apareix l'Alcàzar, la menys memorable, o, més ben dit, en la que, referint-nos a ell mateix en concret com a personatge, en la que el mestre Hergé li dóna menys paper a aquest "noble" sudamericà. En tot cas, ara ho explicarem. En aquesta aventura, els tres tintinaires es troben sortint d'un cinema, quan en Haddock topa, de pura casualitat, amb l'Alcázar. Allà, li pregunten per la seva vida, però l'Alcázar no sembla disposat a donar gaires detalls... Després de conversar poca estona, el general se'n va, i en Tintín veu que n'Alcázar ha perdut la cartera... Encara que Tintín i Haddock inte
nten localitzar al general, se'n adonen que no tenen manera de trobar-lo, i, desilusionats, se'n tornen, amb la cartera en el seu poder, cap a Molins de Dalt.

Quan en Tintín és interrogat pels "sagaços" policies Dupond i Dupont sobre el general Alcázar, ja veu el jove reporter que alguna cosa no rutlla del tot... En busca del general Alcázar, doncs ara saben la seva direcció correcta gràcies a una confidència dels bessons, li retornen la cartera i s'acaben assabentant, amb les seves indagacions, que la missió d'Alcázar era comprar material de guerra amb la intenció de derrotar a Tapioca i recuperar el poder. Investigant les seves pistes, els dos aventurers clàssics en companyia del seu gosset se'n van rumb al Khemed. No saben que el comissari Dawson està informat del seu viatge i que els hi té preparada una jugada en la seva contra...

Més endavant, a través dels diaris, ens assabentem que Alcázar, amb el nou material bèlic adquirit, ha recuperat el poder i expulsat a Tapioca; de nou la història es repeteix. Però encara li espera a Alcázar la darrera aventura...


- Tintín i els Pícaros (155 vinyetes).

En aquesta història és on Alcázar té un major protagonisme (155 vinyetes no és pas moc de gall d'indi...), i sembla ser la seva darrera aventura. Anem-ho a veure. En Tintín està petant la xerrada amb Haddock, i li informa al seu amic mariner que el general Alcázar, amb un grup de guerrillers anomenats "Els Pícaros", ha fugit de Els Dópicos (ara anomenat "Tapiocapolis"), i està planejant el retorn al poder. Ni Tintín ni Haddock dónen molta importància al fet; però, quan el malvat Tapioca monta un complot, amb uns pressumptes documents, en el qual la Castafiore i els seus acompanyants són acusats d'intentar enderrocar el règim "tapioquista", els aventurers de Molins de Dalt es veuen obligats a intervenir en el conflicte. Com a resultat posterior, Tintín, Haddock, Milú i Tornassol acaben en una casa de camp en espera que en Tapioca vingui a conversar amb ells (tot i que saben que són innocents de les acusacions). Aviat, en Pablo, amb intencions suposadament honrades, els informa que els volen dur a una piràmide asteca amb la intenció d'assassinar-los a tots, simulant un atac real dels Pícaros.

La situació sembla desenvolupar-se amb normalitat. Els tres aventurers de sempre, aquest cop amb en Tornassol, pugen a dalt de la piràmide, y, davant l'atac dels reals Pícaros, baixen per la piràmide i es troben amb els Pícaros i el mateix general que els espera. Poc després, la traïció de Pablo queda al descobert, quan un tanc quasi aconsegueix destruir el camió en que viatjaven tots a dintre... Els tintinaires i els pícaros aconsegueixen fugir i van rumb al poblat arumbaya, on l'explorador Ridgewell, un antic camarada de Tintín, els espera.

Més endavant, quan l'Alcázar, en Tintín i els seus arriben al campament, es troben amb un espectacle desanimador... Els Pícaros del campament, més borratxos que una cuba i molt aviciats a l'alcohol, per causa del whisky que fa tirar en Tapioca per tota la selva en paracaigudes, no semblen ser ni de lluny les persones que fan falta per a una revolució... I a més, l'Alcázar té un altre inconvenient en la seva vida: la irascible i grunyona Peggy, la seva "colometa", una dona eternament de mal humor, sempre queixosa que no li dóna mai el palau que ell voldria. El pobre Alcázar no está de sort...

En Tintín fa tractes amb el general: els hi treurà el mal vici de beure als Pícaros a canvi que ell li prometi de fer la revolució sense ninguna violència. De mala gana, el general accedeix al tracte. Resulta, de fet, que en Tornassol ha inventat unes pastilles que serveixen per a que, un cop una persona se les ha ingerides, per sempre més trobi repulsiu el beure begudes alcohòliques (la ira que va sentir en Haddock quan va assabentar-se que ell mateix havia servit de conillet d'indies per aquest invent...).

Resumint: els Pícaros (tot i que cal que en Milú intervingui en la situació) acaben ingerint les pastilles anti-alcohol, i la revolució, en ple dia de Carnaval, és tot un èxit: n'Alcázar assisteix, amb aires de satisfet, a la derrota de Tapioca, quan aquest fa un dictat davant la ràdio, otorgant-li tots els poders com a general. Per a decepcionar-lo encara més, en Tapioca observa com n'Alcázar li perdona la vida, quan aquest primer hauria preferit (o semblava que la cosa fos així) ser afusellat i quedar com un heroi davant la història... Però vulgui o no és perdonat. Així com també són perdonats el coronel Sponz i el pinxo Pablo, per la generositat del noble Tintín. També cal dir que va caldre un cop de bona sort per salvar els Dupond de l'execució...

El resultat final va ser: Tapioca i Sponz exiliats, en Pablo retorna a la seva vida, l'Alcázar retorna de nou al poder, i tots els tintinaires són lliures i retornen a la seva rutina laboral. No cal dir que Los Dopicos canvia de nom de Tapiocapolis a Alcazarópolis. I la vida seguí on estava: ja sabeu, als països sudamericans, mani quin mani, els rics són rics, i els pobres són pobres... I mentre Alcázar tornava de nou a ocupar la cadira del poder als Dópicos, a en Tintín encara li esperaven les aventures del misteri de l'Art Alfa.

Així, resumida d'aquesta manera, és com fou aquesta aventura d'Alcázar. ¿És el final de les aventures d'aquest "noble" guerriller?


- L'aventura acaba aquí per a l'Alcázar. ¿O no?

Aparentment, aquestes són les darreres aventures i desventures d'aquest senyor de la guerra, a menys que algú es decideixi a continuar l'obra d'Hergé després de la mort d'aquest genial autor. No em canso de remarcar, tenint present que és molt important, que Hergé va prohibir, abans de morir, que ningú continués les aventures de Tintín després de la seva mort. Malgrat que jo tinc respecte a aquesta darrera voluntat d'Hergé, sóc de l'opinió que s'haurien de continuar les aventures de Tintín. Però això s'haurà de veure. Per ara, Alcázar i la resta de personatges tintinaires dormen el son dels justos. I en quan a la resta... el temps dirà.

Mentrestant, encara esperen les aventures d'en Müller, el malvat falsificador de bitllets, sabotejador d'oleoductes i raptador de nens. Però això ja serà per un altre article. Espero veure-us allà. A reveure, tintinaires!!


-------------------------------------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: http://lastoa.cosmos-stoer.cat

Comentaris

  • Bon dia!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 26-09-2019

    Bon dia, gent de Relats!!

  • tas sonat crom[Ofensiu]
    Endevina'm | 28-10-2009 | Valoració: 9

    però bon recull de vinyetes del nostrat general Alcàzar. I un bon document per a tenir recollit i desat, per consultar-lo quan convingui.
    gràcies bonhome!

  • Molt bé [Ofensiu]
    ibracadabra | 14-10-2009

    De sempre m'ha agradat el personatge de l'Alcazar i veure aquest text tabé m'ha portat molts records dels capitols de Tintin

    Salut !!!

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

143 Relats

321 Comentaris

160937 Lectures

Valoració de l'autor: 8.96

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!