Crom el nòrdic actuant quan era petit (una ficció una mica real).

Un relat de: Unicorn Gris

Benvolguts relataires, us convido a llegir primer l'article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest "full de ruta" de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l'article…


-------------------------------------------------------------

En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l'escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d'ells aguanta la respiració…

La institutriu o professora, des de dalt d'una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla:

- Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar - la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: - una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, allò que uneix a les persones i a la gent: l'AMOR.

Algú trenca inesperadament el discurs:

- Encara sort, professora, encara sort!! - diu un nen petit entre el públic, que era jo mateix: - Em pensava que anava a dir El Frikisme!!

- ¿E... el frikisme? ¿Has dit el frikisme? - diu la institutriu amb els ulls ben oberts, mentre els nens del voltant, després de posar cara extranyada uns segons, es petaven a riure sorollosament. Però la institutriu fa cara de pomes agres i es gira enrera cap a una de les profes, mentre diu en veu baixa:

- ¿Qui és aquest noi que parla d'aquesta manera tant... individual?

- M'han dit que és el Marquet. Dels Corbera. Un noi com a molt introvertit i com una mica excèntric.

- Doncs bé, senyora professora, ¿no li sembla que el que hauríem de fer, amb el Marquet, és proposar-lo per un suspens en l'evaluació?

- No és mala idea... Prenc nota de la seva suggerència.

I el dia va continuar...

I així va ser com es va donar a conèixer per primer cop als nois de la escola, adquirint el que alguns en diuen un tipus de fama, en Marquet, el noi que anys després en el futur seria conegut com l'Stoer primer, poeta, filòsof, escriptor, somiador i aficionat a la Coca-cola. Un noi més raro i curiós que un gos verd, modèstia a part...

I vet aquí un gos, i el conte ja s'ha fos; i vet aquí un gat, i el conte s'ha acabat.

-------------------------------------------------------------


Aquesta història és un simbolisme sobre mi mateix com a persona, internauta i escriptor. A dir veritat, per si algú ho ha endevinat, l'acudit l'he basat en un "xist" de la Mafalda, el popular personatge de Quino (qui vulgui saber de quin acudit en concret, que el busqui ell mateix, i que tingui paciència i sort). De fet, he vulgut plasmar en un acudit (que potser esdevindrà immortal, com es sol dir) la meva persona, i, de pas, si he tingut sort, poder fer riure una mica al meu estimat públic. No hi ha hagut més pretensions.

I no crec necessari dir res més, fins al pròxim relat. A reveure, relataires. Salut i sort.

------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: http://lastoa.cosmos-stoer.cat

Comentaris

  • AMOR[Ofensiu]
    romaní | 11-11-2010 | Valoració: 1



    Devies ser un nen d'ànàlisi no social . Bàsicament un cuiner d'autosatisfaccions primàries.

  • Ei company![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    Casualitats de la vida: mentre llegia aquesta crònica, tenia un sol fulletó/llibret damunt la taula, i era un recull de tires còmiques de Mafalda editades per Público.

    M'encanta aquesta ficció una mica real, perquè jo també era una mica especial, de petit. Bé, i ara de gran tampoc no he canviat tant, eh?

    Salut, una abraçada i bon estiu, company relataire!!!

    v

  • jo sóc professor...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-07-2010 | Valoració: 10

    i m'has fet riure una estona de debò, m'agraden els nanos espavilats i enginyosos i un puntet entremaliats, deu ser massoquisme,,, ah, i també m'encanta la Mafalda, de més jove els havia llegit tots els llibres,,,
    una abraçada marinada des de mataró
    joande

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

140082 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!