El mur negre

- Decadència, aquí.
Crisi, aquí.
Nou món, on?
- Allà, al darrera del mur,
aquest mur fosc, negre.
Aquest mur alt, gruixut.
Allà, darrera d'aquest mur.
- És aquí, aquest mur és aquí,
però em fa por! És negre,
aterridor! És humit.
Semblen llàgrimes. Què és?
- Són llàgrimes.
Les d'aquells qui no pogueren saltar-lo.
I veus allò?
Són trossets d'ossos. Esmicolats. Aixafats.
Però, a darrera hi ha el nou món.
- Nou món, no vinguis!
Por, queda't a la barrera
terrorífica que ens separa!
Crits, ossos, llàgrimes,
quedeu-vos allà!
- No pot ser,
aquest món és dolent!
La por és aquí,
el mal és aquí,
les llàgrimes són aquí!
El mur és lleig
tan sols mirat des d'aquí.
Des de l'altra banda és bonic!
Clar, dolç,
alt, això sí, molt alt!
Ha de separar eficaçment.
Per a la humanitat,
aquest món és dolent.
T'ho has de mirar
globalment, no com a individu.
-Ah! El mur fa de tamís!
El mal és en les persones,
no en aquest món.
Però pobretes persones, pobre de mi!
Potser no passarem!
I si jo no passo,
el món deixa d'existir!
No seria res,
només una il·lusió esvaïda.
- No et preocupis.
Tu no ets el centre.
Tu pots morir,
però la humanitat segueix.
Té un destí,
l'ha de complir.
Arribarà alt, molt alt.
- Amb plors, guerres, destrucció,
amb malalties, morts, ferits,
com sempre el progrés seguirà.
Adéu, decadència.
Adéu, crisi.
Hola, nou món.