el meu repte

Un repte convertit en un objectiu: no escriure de mi, s'ha acabat!!!Massa fàcil, compliquem les coses, intentem aprendre allò que ens costa més de fer. M'amago encapçalant els escrit dins les matèries més generals, embolcall d'alumni que rasca la sinceritat més real: "autobiografía", perquè no l'envio tot cap a la bústia de les veritats? Resultarà ser més divertit, escriure inventant un personatge, una història…Algunes paraules on, de tant en tant, pugui ser jo i de cop deixar-ho de ser.
Sí, si…un repte, de fet és com dir que has deixat de fumar, bé…que tot just has començat fa poques horetes, però tens tanta adrenalina i ho tens tan clar... I després el problema arriba quan la il.lusió de les primeres hores s'esvaeix, et poseeix aquella ànsia dels hàbits arrelats i caus de nou amb la temptació… Merda!Ara a desdir el que has dit, treu el fil del cosit que tapa el forat...
I sí…com la mateixa metàfora de ser víctima del fum torno a caure a la teranyina de la meva veritat? La meva pròpia, la que tinc…és tan fácil descriure's, és un teràpia tan sensacional…Com em podré desprendre'm d'aquest vici…?
Torno a recaure amb els meus mil pensaments que atapaeixen tantes vegades el petit espai que em queda per respirar.
Hauré de tornar a repassar els apunts de català on amb un breu esquema em senyalava, rotllo "xuleta", el tarannà que s'havia de seguir per escriure com s'ha d'escriure? Feina tindria a trobar-los, perquè com es diu tantes vegades "a casa de herrero, cuchilla de palo"(també t'he dita amb català però aquests toques amb salero prefereixo dir-los com els diria de veritat!) Per què dèia això? Ah, sí….! Les feines que tindria de trobar les carpetes dels apunts de BUP o COU, mare meva… Tot i ser de professió bibliotecària tantes i tantes vegades vaig de cul buscant els racons on deixo, de manera inconcient i despistada, els objectes que tornaré a necessitar…
Intentaré escriure sense utilitzar cap pauta, escriuré com sempre he fet: amb alguna cosa al cap i alguna eina als dits!