El meu conte encara narra una historia

ple de màgia i sentiment......fantàstic com sempre

un petó

aquest poeme, m'ha encantat les imatges que hi fas servir i la senzillesa del mateix però ple de profunditat en el seu missatge. El darrer versos:
"I si em diguessin de viatjar
al passat,
per esborrar tot allò que ara enyoro,
no ho faria pas.
Els trob preciosos i encertadissim, estic plenament d'acord amb tú.
Feia estona que no et comentava. Seguiré llegint-te
Una forta aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca
Josep

Quanta raó tens. El teu conte forma part de la teva pròpia història.
Cada vivència, encara que tingui un final, ens aporta alguna cosa. Aprenem de cada capítol, on potser el següent no hi té res a veure.
Escriure la història de la nostra vida és la millor obra que podem fer.

M'has deixat un somriure dibuixat pensant en els contes que encara recordo...

Un petó Laura!

històries de la nostra vida es tornen contes... imaginaris, impossibles... però en el seu temps, van ser vivències viscudes intensament...
ho has expressat molt bé!
un petó!