El meu camí cap a tu

Des del començament d'aquesta altra vida, amb aquest altre cos, brillava dins meu una llum bategant en el caliu vertiginós de l'eternitat que feia que no s'apagués la meva esperança de retrobar-te altra vegada.
Als quinze anys, i ja amb plena consciència de la teva existència des de sempre, vaig decidir escoltar la llum i anar-te a buscar.
El camí cap a tu aviat va esdevenir un càstig constant. Cercant-te impacientment en altres rostres feréstecs d'ànimes putrefactes vaig caure en insondables pous de llàgrimes afilades. Pous que no semblaven tenir fons. La indiferència, l'egoisme, l'abandonament, el estar sol estant en companyia, la follia, filla de tant de dolor i finalment els maltractaments psicològics, queixalaven afarrissadament la carn de la meva ànima agonitzant en aquest cercle viciós de patiment sense fi. La negror se m'havia menjat gairebé totes les entranyes, però... dins la viscera dessagnada, la llum encara em seguia regalant la seva flama.
Fa tres anys et vaig veure per primera vegada: Alt,fort, d'ulls d'un verd de camps apacibles i l'esguard...tan bell, el més bell que veuré mai... !!Aquell dia anava presonera del maltractador i enmig del seu odi visceral cap a la meva condició femenina, quatre mots que vam intercanviar em van refrescar les nafres sagnants sobre les quals aquell carnús tirà construïa el seu regne d'horror.
Vaig saber, que com jo havies estudiat un parell d'anys de filologia catalana i que compartíem l'afició pel dibuix. En el teu cas, però el dibuix era un "modus vivendi" a vessar de passió, una prolongació sublim del teu magnífic i poderós esperit. Per a mi, el dibuix , en canvi, era una eina catàrtica, un petit oasi.
Havien de transcòrrer encara aquests tres anys d'infern de tortures,humillacions i vexacions. Cops, cops , cops a la meva psique que no paraven de caure. Estava noquejada i no tenia forces per sortir d'aquell ring de mort segura. Gairebé cega, el vint-i-nou de gener del 2005, el color de la llum va prendre tonalitat mística i ,brillant amb una força sobrenatural es va produir un gran miracle: el maltractador no havia pogut matar el meu jo autèntic perquè vaig poder veure com una revel·lació que estava enamorada de tu des de Sempre i això em va salvar.
Et vaig trucar impulsada pel gran huracà de força de la llum i ens vam veure. Em vas oferir tanta treva i tanta pau i tanta serenor que brotllaven en caliu de tot tu, que dels meus llavis va germinar una declaració d'amor plena de veritat. No ho tenia premeditat. Va sorgir perquè sí.Per què havia de ser així. Perquè vam confluir místicament.
Aquella llum eterna, la meva làmpara en la foscor del meu camí cap a tu va fer néixer l'Amor que ens ha unit per sempre.

"Tu ets la teva pròpia làmpara a encendre "
Buda.

Per en Xevi.