El mercat de Calaf

Si una persona haig d'admirar és Apel·les Mestres i Oñós que va néixer a Barcelona el 1854, fill i net dels arquitectes que s'ocupaven de les reparacions de la Catedral de Barcelona. Va passar la seva infància i joventut en una casa al costat de la Catedral. La Casa Vella a la que ell hi tenia molts i dolços records. Allà, al jardí l'àvia li va ensenyar a observar els animalets i les plantes, cosa que li va quedar per tota la seva vida.
Es palesa en l'obra variada, extensa i fecunda realitzada tot al llarg de seixanta anys. N'és un compendi i una culminació el llibre-poema on es fonen text-imatge Liliana, publicat l'any 1907 i considerat una de les joies de la bibliofília modernista que concebé el llibre com un objecte amb valor artístic autònom i producte d'una unitat d'inspiració global.
Apel·les Mestres va cursà estudis de dibuix amb Lluís Rigalt i debutà professionalment com a dibuixant de premsa, sobretot a "La Llumanera de Nova York" i "La Campana de Gràcia".
Si la darrera dècada del segle marca un moment important de la seva producció poètica, en despuntar el nou segle temptejà el gènere dramàtic, un teatre poètic i musical amb obres com La Rosons, Picarol, Follet i Gaziel; narracions com Recorts i Fantasies i contes com Qüentos bosquetans i el llibre homenatge a La Casa Vella.
La rica personalitat d'Apel·les Mestres assoleix una mística de la Natura, a més d'estètica sagrada per a ell, minuciosament observada, devotament dibuixada i també expressada amb metàfores religioses.

Un trosset de la seva obra:

-L'aranya, digué Flok ab gravetat solemne,
és un ser industriós, actiu, perseverant.
Respectada de tots, mereix ser respectada;
Nascuda pel travall, viu y mor travallant.

EL TEXT DEL MERCAT DE CALAF

Catalunya terra endins
al bell mig hi ha calafins

Calaf en l'Alta Segarra
sobre un tossal s'emparra

Dominant tanta extensió
que corprèn d'admiració

A Calaf matem microbis
amb un fred de mil dimonis

Un senyor de Barcelona
un hivern vingué una estona

Apel·les Mestres es deia
i escrivia amb gran taleia

Va veure la meravella
d'una gebrada molt bella

Però es refredà tant i tant
que febre agafà a l'instant

I així bo i enfredat
va escriure un conte encertat

Va rumiar que uns freds molt forts
glaçarien tots els mots

I que això havia passat
en un dia de mercat

Per molt que la gent cridés
ningú no sentia res

Així que s'obria el pap
l'alè quedava glaçat

La xerrameca quedava
en l'aire que la gelava

Però en sortir el sol al barri
es produí el gran xivarri

Tot quant s'havia parlat
de cop va ser desglaçat

I s'armà un tal guirigall
que ni cent ferrers de tall

Ve't aquí com de no oïr mot
es passà a sentir-ho tot

Calaf de llavors envant
tingué mercat eixordant

Tan famós arreu del mon
que ens prenen pel que no som:
cridaires però no pas tant!