EL JARDÍ INVISIBLE

Fa dies que has marxat, i l’ultima nit ens varem dir: adéu, fins un altra. I tu em vas dir fins aviat, però jo sé que aquest aviat serà molt llarg per a mi. Et trobaré molt a faltar.
Vaig sortir de casa teva content i feliç cap a casa meva, content perquè em vas donar una cigarreta que em va acompanyar fins a casa. Ja tinc enyorança, però em quedo amb tot el que m’has donat: vespres i nits que difícilment no oblidaré, no sé si a tu també et passa el mateix. Recordo que em donaves capsules per continuar les nits amb els meus amors, i jo et donava les gracies quan ja era de matinada. A les nits, després d’estar amb tu, passava hores al meu sofà redactant poesies, realitzava fantasies i somnis que em portaven al paradís durant uns instants. Tinc grans records i postals que em recorden tot el hem viscut junts, el que em sap greu es que mai t’ho he agraït del tot.
Ara marxes, viatges a la teva illa. L’illa que fa anys em vas presentar, en el viatge a l’illa em vas portar a trepitjar terra de la lluna, allà on algun dia vull construir casa meva. També recordo les platges on ens varem despullar i ens varem entregar a aigües fredes i profundes. Tots els peixos eren daurats per culpa del sol que sempre era present. A la meva pell hi vaig dibuixar un tatuatge que es va esborrar el primer dia que varem tornar a casa. Encara guardo el pot ple de pols de les estrelles que queien sobre nostre. La xocolata, dolça i amarga, que varem comprar ara esta tancada en capses i la xocolata ha desaparegut, ara resta la capsa a casa teva buida, ni tan sols queda l’olor, ara guardes els pètals de les teves roses.
Els rosers els vas plantar al jardí de casa teva fa un parell d’anys quan vas deixar de ser un gos, però quan vinc a casa teva mai el trobo el teu jardí, tu sempre dius que si que existeix.
Els dies que desapareixies per visitar coves em deies que m’encarregues de regar els rosers, però jo et deia que no ho podria fer, perquè mai veia el teu jardí. Em vas donar ordres concretes per regar els rosers amb la regadora transparent. Si mirava durant uns minuts des de la finestra de casa teva cap al jardí, no veia res, però si em concentrava i tancava els ulls, era quan podia veure el jardí. Però ara marxes més enllà de les coves i no m’has donat ordres per cuidar del teu jardí. Que passarà? Deixarà d’existir?
Intentaré entrar a casa teva sense les claus, seré un lladre que busca un tresor que no sap on està. Per descobrir on és el teu jardí dibuixaré un plànol i marcaré els punts possibles on guardes el jardí. Primer de tot obriré els teus armaris, allà on tens de tot excepte roba. Possiblement només trobi les caixes buides dels puzles que tens penjats a les parets. No em vull cansar de buscar el teu jardí.
Recordo la nit que em vas ensenyar a cuinar, també vas convidar a la teva veïna. Ella va transformar el seu cos en una petita taula i nosaltres varem sopar sobre ella. Ella no pensava pas que tenia que córrer la cortina de la seva dutxa per saber que nosaltres l’observàvem. Jo desitjava viure o si més no passar una nit al seu llit. Ella explicava amb tot luxe de detalls els seus somnis que tenia en el seu llit, no tenia cap matalàs tan sols tenia moltes portes que portaven a altres llits, un nit vaig descobrir que una de les portes portava al meu llit de baranes.
No et vull substituir per ella aquest dies i mesos que marxes més enllà de les coves , però ella canta com una sirena i m’està seduint, ella ara em crida amb el nom d’Ulises. Ella diu que és una sirena de riera, li vaig posar aquest nom pensant en el dia que varem anar a la riera tots tres, feia molta calor, però no recordo si era pel sol o perquè els nostres cossos estaven massa junts. Aquell dia la nostra unió va desprendre tanta energia que a la tarda va caure una tempesta d’estiu de llamps i trons. Ara els dies que passem sense tu ens estem acostant més i més. Jo la cuidaré pels dos, com que no tinc que preocupar-me pel teu jardí, ara tindré una nova ocupació. He encarregat una banyera més gran per poder navegar els dos, jo com a Ulises i ella com a Teles.
Intentaré que no maduri, que no creixi, que mantingui la joventut i l’energia que ha tingut sempre des de que va entrar en les nostre vides. Quan va saber que marxaves a la teva illa, ella volia venir amb tu, però tenia por de la teva mare i no volia arriscar-se a conèixer una bruixa, una bruixa bona. Segurament ens mudarem a casa teva, volem provar de estimar-nos al teu jardí invisible. No volem pas que t’enfadis, suposo que ho entendràs, tu ja saps el que és despertar al costat d’ella. Ara ja sé tot el que teníeu entre vosaltres dos, no m’ho ha dit ella, no la culpis. Ho vaig descobrir un dia quan escoltava un dels teus discos i de fons sentia les vostres veus com fèieu l’amor. M’ha convençut dient que té por d’estar sola, tan sols ho faig per fer-li companyia i sentir el que tu sents per ella.
Quan arribis a l’illa no dubtis en enviar una postal explicant com et va tot.
I si trobem la porta correcte del llit potser arribarem al teu llit.