VIDA EFÍMERA

Em varen prometre que tindria una existència curta i intensa. El meu naixement va ser instantani. Ajuntat amb altres éssers de la mateixa espècie, estàvem esperant el que ens deparava el destí. Ens varen omplir amb tot el que necessitàvem, llavors a base de beure’ns la nostra saviesa introduïda sabíem quin era el nostre gran objectiu, assedegar els desitjos dels nostres posseïdors.

Un llarg viatge ens varen portar allà on deien que seria la nostra primera llar. Allí vaig descobrir altres éssers amb formes i colors diferents. Com que jo era transparent em vaig fascinar per les altres especies. Els meus em deien que no podia contactar amb els altres, eren els nostres competidors. Aquí va néixer la meva primera frustració.

Sabia que tindria l’oportunitat de tastar llavis, i amb una mica de sort varis llavis. Això era el que desitjava, tastar diverses exquisideses.
Llavors vaig ser l’elegit i vaig marxar de la meva primera llar, a l’espera de móns desconeguts. La meva escollida era una dona i em va fer viure dins el seu cotxe. Vaig veure molts paisatges i de tant en tant els nostres llavis entraven en contacte. Aquell era el meu destí i em sentia ple.

Però ella desesperada es va beure tota la meva ànima, llavors em vaig sentir buit i inútil, la meva fi era propera. Ella em va desplaçar al seient del darrera del seu cotxe i fàcilment em va oblidar. Ja mai més vaig poder tastar els seus llavis. Dies més tard una mà forta i masculina em va llençar per la finestra i em va fer fora del que havia estat la meva autentica llar. Vaig volar durant un instant i creia, ara sí, que tot s’acabaria. Vaig veure passar la meva vida per davant en pocs segons, vaig aterrar a la cuneta d’una carretera.

Sol en el desert de l’asfalt em sentia abandonat i el Sol em cremava per dins. Em van prometre que la meva vida seria curta i intensa, ja havia d’haver acabat, però ara estava llençat i perdut en una solitària carretera.