El glosador de son Costa

1.
Per què has volat com una au negra, Blanca?
Fas del teu cos un niu de cucs peluts
i els ous em deixes, de plens, tan eixuts,
que fan verds, joves verds en verda branca.
Canta la branca, penjada, no manca
la fàtima enfollida de verbs bruts
que em diuen sense mots i amb ets i uts
per què de l'hort has tancada la tanca.

Fóra mentida de les més senyores
si et deia que jo pas de tu i pas
de llarg, descalç, per damunt les estores
de la mentida dels teus ulls de glaç,
on no pots amagar, talment, que enyores
el cel d'aquest infern que tu et fas.

2.
Jo llaurava dins son Costa
quan et vaig sentir cantar.
I d'un cop vaig aturar
el parell, per escoltar
què deia aquella veu vostra.
El teu cantar era a gran dia
i jo ja treia el banyó;
molta pressa que en tenia
de cantar aquella cançó:
Tant dóna pa com l'amor
en Banyeta, ben de dia.
I en Banyeta, ben dia,
de cop descomparegué,
ja res pus no se'n sabé
de la vida que en sortia
del meu banyó simbomber.
Mala pesta, la tonada!
Mala puta, si la cantes!
I com no he de fer les tantes
quan veig que n'ets embarcada
i si hi pens top la robada
i em cag en requarantes!
I quan ja m'hi he ben cagat,
veig que faig una alenada
d'una frescor despullada
que en vida no hauràs tastat
i amoll la teva tonada.
T'ha paregut fet a posta,
jo que vaig parar el segar
i el parell, per escoltar
que deia aquella veu vostra,
allà, per devers son Costa...