El dia després

Podem estar discutint fins al 28 de Febrer, propera llevantada sobiranista, si un 30 % de participació és molt o és poc però el que gairebé tothom admet és que alguna cosa està canviant en la política catalana i que aquest fet provocarà un inevitable terrabastall en la política espanyola. I el primer element a tenir en compte en les consultes és que han estat organitzades per la societat civil catalana, des de clubs de tennis de taula fins a societats de caçadors i els partits polítics sempre han anat a remolc, des dels clarament independentistes fins als unionistes, com els ha batejat un amic meu, columnista habitual d'un diari gironí.

Esquerra ha reaccionat i ja ha avançat que en el seu programa electoral hi figurarà la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la transcendental qüestió. Convergència se'ns ha tornat de sobte, independentista encara que creu que no és el moment adequat per fer la pregunta clau ja que és molt probable que la resposta sigui negativa. Llastrats per la beateria i indefinició d'Unió, els hereus polítics de Jordi Pujol es mantenen entre dos aigües però no poden ignorar la marea que ho arrossega tot. Els dels PSC estan en una posició molt incòmoda: No poden atacar les consultes per por de que els titllin d'antidemòcrates, eviten mostrar-se clarament unionistes perquè una part petita però considerable del seu electorat està demanant una nova relació amb Espanya i rebutgen adherir-se a les consultes perquè el P.S.O.E. els hi picaria la cresta. El PP i Ciutadans han manifestat la seva postura en contra d'una manera clara i contundent, com era d'esperar.

Però el més important és que la paraula "independència" està al carrer, que tothom en parla amb naturalitat i que les consultes han donat una petita empenta a algun partit que, fins ara en parlava amb la boca petita i després del 13-D comença a implicar-s'hi de debò. Podríem analitzar els motius que han portat a la desafecció que tant temia el president Montilla i que al final ha acabat esclatant però indubtablement podem afirmar que s'ha arribat a una situació en la que molt poca gent creu que es puguin salvar els mobles de la relació amb Espanya. El reconeixement de la identitat catalana és impossible dintre de l'Estat perquè els únics que creuen en el federalisme (solució d'emergència) estan en el PSC i cada vegada més arraconats i entre els polítics del P.S.O.E. hi ha més partidaris del centralisme jacobí que d'una unió lliure i igualitària de nacions i territoris que vulguin formar part d'una federació de pobles ibèrics.