El bitllet de vint euros

Quan el nen entrà a casa amb el cap cot, el seu pare, que ja sabia el resultat de les notes, se li acostà i li digué:

- Seu al meu costat i mira'm. El nen aixecà la vista i veié com el seu pare es treia un bitllet de vint euros de la butxaca mentre li feia aquesta pregunta:

- A que t'agradaria tenir aquest bitllet?

El nen sorprès perquè no li preguntava per les notes va assentir amb un lleuger moviment de cap.

Llavors el pare començar a arrugar el bitllet per fer-ne una bola. Fins i tot l'esquinçà una miqueta en una cantonada.

- Encara t'agrada?

Aquest cop el nen, amb més confiança, va contestar amb un sí molt fluixet.
Finalment, el pare tirà el bitllet a terra i el trepitjà repetidament, dient:

- Encara vols aquest bitllet?

- Sí, és clar que el vull! Són vint euros, papa!

El nen, cada cop més sorprès, va somriure una mica. Llavors el pare inclinà el cap i acostant la boca a l'orella del seu fill li digué en veu baixa:

- Vull que aprenguis una lliço. Encara que he arrugat el bitllet, l'he trepitjat i tirat a terra segueixes volent el bitllet perquè el seu valor no havia canviat, segueixen sent vint euros.

- Avui has arribat a casa trist, sacsejat, com una bola de paper arrugada i tirada per terra. Has pensat que no valies gaire, veritat? Però recorda, el teu valor no canviarà mai per a la gent que realment t'estima. Fins i tot en els dies en què et sentis més derrotat, el teu valor continuarà sent el mateix, per molt arrugat que estiguis.