Dubtes d'engranatge

Un relat de: sacdegemecs

Sotjo en la nit els dubtes
que no conec.
Em perdo delerós pels mars indòmits
de la meva pròpia desesperança:
em sé vençut dins del meu incert
terreny de joc... Ets?

Admeto que pressento, més que no pas conec.
No ho admeto resignat (messell)
si no des del ferm convenciment que tot ho ignoro
per la insidiosa galvana de lluitar
contra l'oblit.
I encara més:
accepto, que la gènesi de la meva ignorància
no ve a ser altra que el desconèixer,
a perpetuïtat i amb cruel premeditació,
allò que anhelo saber.

Sotjo en la nit els dubtes
que no conec.
Modest com em veig
demano més aviat poc:
estimar l’ombra d’una besada
que desitjo,
lliurar-me a l’essència d’un cos
que respira silent
i sentir en amada boca aliena
una suau alenada
capaç de concentrar
en dues úniques síl•labes
la pobresa del meu nom.

Corsecat dins de la meva indiferència
escric aquest poema,
mentre nedo, obsedit, en un mar de tinta
que es dilueix com l'ingènita esperança
que m'ha induït a començar-lo
i oferir-vos-el.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66667 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com