Dubte

Un relat de: frederic
M'està entrant soneta.

Els nens dormen.

La Maite també.

Nou kilòmetres per la propera àrea de servei. Hauré d'aturar-me a fer una becaina o prendre un cafè.

No, un cafè no, que aleshores aquesta nit no descansaré prou i m'espera un dilluns dur de feina.

Sí, millor una becaina de deu minut, n'hi haurà prou.

Tant de bo això fos un somni, m'abandonaria i em posaria a dormir ara mateix.

Alguna vegada he somiat que m'entrava son conduint, i l'angoixa de si era somni o realitat em privava d'abandonar-me al descans.

Compte, que trepitges línea.

I si ara estigués somiant com les altres vegades? Em podria posar tranquil•lament a dormir sense haver d'esperar el parell de kilòmetres que deuen quedar...

I que em desperti la Tarribas, tu. "Desperta Catalunya! són les..."

Sí, dec estar somiant...

Comentaris

  • quina por, realment![Ofensiu]

    Ostres, tria la via fàcil! Dec estar somniant...Si de vegades pogués ser veritat...Bon relat, Frederic, et felicito!!

  • Quina por...[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-11-2016 | Valoració: 10

    ... i no és tan difícil que això ens passi de veritat... Més d'un s'hi haurà trobat i ja no ho pot explicar...
    Gràcies per aquest relat inquietant i a la vegada quotidià, tan possible...

  • Angoixa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Si, aquest breu relat m'ha fet venir angoixa. No sé si és realitat o somni, no sé si és blanc o negre. Si sé que m'ha agradat molt notar aquest dubte. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: