Dubte

Un relat de: frederic
M'està entrant soneta.

Els nens dormen.

La Maite també.

Nou kilòmetres per la propera àrea de servei. Hauré d'aturar-me a fer una becaina o prendre un cafè.

No, un cafè no, que aleshores aquesta nit no descansaré prou i m'espera un dilluns dur de feina.

Sí, millor una becaina de deu minut, n'hi haurà prou.

Tant de bo això fos un somni, m'abandonaria i em posaria a dormir ara mateix.

Alguna vegada he somiat que m'entrava son conduint, i l'angoixa de si era somni o realitat em privava d'abandonar-me al descans.

Compte, que trepitges línea.

I si ara estigués somiant com les altres vegades? Em podria posar tranquil•lament a dormir sense haver d'esperar el parell de kilòmetres que deuen quedar...

I que em desperti la Tarribas, tu. "Desperta Catalunya! són les..."

Sí, dec estar somiant...

Comentaris

  • quina por, realment![Ofensiu]

    Ostres, tria la via fàcil! Dec estar somniant...Si de vegades pogués ser veritat...Bon relat, Frederic, et felicito!!

  • Quina por...[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-11-2016 | Valoració: 10

    ... i no és tan difícil que això ens passi de veritat... Més d'un s'hi haurà trobat i ja no ho pot explicar...
    Gràcies per aquest relat inquietant i a la vegada quotidià, tan possible...

  • Angoixa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Si, aquest breu relat m'ha fet venir angoixa. No sé si és realitat o somni, no sé si és blanc o negre. Si sé que m'ha agradat molt notar aquest dubte. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat