Dolçor

Dolçor, móns enderrocats veuen passar uns ulls menuts que neguen un despertar, els seus gestos venen i van per camins on badalls són protagonistes, quins gestos tan macos, tan petits tan tendres tan dolços…
Estirada al sofà m'observa mig adormida, tanca i obre els ulls lentament tot escoltant de fons en Serrat, sembla que les seves lletres l'embruixin, perquè realment sempre queda encantada.
Tot esta tranquil, no hi ha aquella sensació de dir, dintre d'uns segons un mal desconegut canviarà la situació, massa dolçor envolta la meva vida quant estic junt a ella, saps aquella sensació que sempre acaba per fer-te tancar els ulls i somriure? Es tan fàcil dir-ho, ara, t'asseguro que quant ho visquis mai ho podràs oblidar.
Em recullo els cabells tot escoltant les paraules que encara no saps dir, em semblen delicioses menudes com el teu cos, dolces com la teva persona, amb molt de conta m'estiro al seu costat, la seva respiració es tant tranquil·la, quina pau puc respirar en aquest moment, siusplau vull passar tota la meva vida com ara.
I ara sona la teva cançó Helena… Criatura dolcisima de Lluïs Llach, com et pot descriure amb tanta precisió, es perfecte, es dolça, ets tu petita.
Mai oblidaré aquest moment en que t'agafo de la mà, amb molt de compte et canto a cau d'orella la cançó, mai oblidis que ets especial, que ets una nena petita que te un camí que seguir amb el que comprendre que tot es dolç si s'estima tal i com t'estimo jo a tu, vull ser present en les teves paraules, en els teus plors, només ser present a la teva vida, dolça nina ara obriràs els ullets, i veuràs que estic estirada amb tu adormida, ara obriràs els ulls i no t'enadonaras de que serà l'últim moment que passarem juntes, perquè tu creixeràs i em diràs adéu amb la mà caminant per aquell camí que jo també vaig recorre, la meva direcció es carrer lluna plena, número infinit país i món Itaca, truquem algun dia dolça nina.