Cercador
Distàncies
Un relat de: natasha- Compartir:
Diuen que el temps passa i posa distància en el lloc on toca, i suposo que deu ser així. Ja tan sols són records d'aquells que fan brillar els ulls i regalimar alguna llagrimeta el que queda dels quatre anys d'amistat i d'aquella tarda de gener que vas fer que el meu món es parés. La recordes?
Però no vull que aquesta distància sigui infinita i que no puguisaber res de tu, sinó que m'agradaria que fos igual que quan un viatja amb vaixell i a l'horitzó hi divisa terra coneguda. I la veritat, avui per avui és així. No ens parlem (tu ho has volgut d'aquesta manera) però sé com estàs, quin aire respira el teu cor, si les coses a casa han tornat a la calma o si per fi has fet allò que tan desitjaves, independitzart-te. I és que no em fa falta tenir-te a prop per seguir-te la pista, aquesta es la divinitat de la vida. I l'espai que ens separa però que quan s'escurça amb una mirada o trobada fortuïta encara em fa bategar el cor més veloçment del que és habitual, tot per demostrar-me que encara ets important. Sempre havia dit que mirar enrere era bo, em permetia gaudir d'alló que ara no tenia, no obstant aquests tres mesos que han passat sense la paraula perdó m'han fet adonar que és millor mirar endavant, saborejant tots i cadascún dels moments, i girant de tan en tan el cap enrera perquè el passat no tornarà i el futur s'ha de contruir. Per aquest motiu, si algun dia ens trobem o et truco i et pregunto com estàs no t'estranyis, només pensa que aquella trobada i excursió pel camí de la vida va servir perquè algu no oblidi les teves passes.
En la distància, FINS SEMPRE!
Comentaris
-
Interessant[Ofensiu]res no és mesquí | 01-08-2007
Les distàncies són espais tan relatius quan restem lluny d'algú estimat... em fas reflexionar sobre coses interessants amb els teus escrits
kumpli -
* sé quin aire respira el teu cor *[Ofensiu]kispar fidu | 30-08-2006
perquè tot i les Distàncies encara et puc palpar prop meu...
Els temps passa sí... i la vida va avançant canviant els escenaris i els seus personatges... anem caminant i sense adonar-nos-en les escenes van apareixent i desapareixent... i quan de sobte mires al teu voltant observes petits canvis que fan de la teva vida un plegat de moments especials per la seva autenticitat.
de la teva Bio, em quedo i m'agrada el tros de:
Escriure: una forma de deixar anar allò que no dic i penso.
una de les moltes formes precioses de descriure el significat de l'escriptura...
Aprofito per a passar-te la cadena d'RC!
que vagi bé!
ens veiem per aquí,
Gemm@
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
Aquest relat m'ha colpit![Ofensiu]Arbequina | 09-06-2006 | Valoració: 9
És una declaració d'estima eterna que m'ha entendrit. A més, la senzillesa amb que expresses coses més complicades del que semblen la trobo molt atractiva. No sé si gira entorn d'algun altre (o el mateix) amic d'un relat que t'acabo de llegir. Posa assaig i no biogràfic. Però el cert és que expressa idees semblants, però amb un final completament oposat.
Aquest relat m'ha agradat molt.
Una abraçada i fins aviat.
Arbequina. -
no hi ha distància més gran[Ofensiu]fill de les ombres | 20-10-2005
que tocar la pell d'algú sense entendre què viu en el seu cor.
el teu relat, senzill, directe i planer no busca fer literatura complexa, carregada i pesant, ... sinó que deixa que les paraules brollin del cor sense parar-se a fer-ne estratègia, a guardar-les per no aparèixer vulnerable, ... senzillament despulles l'orgull que tant sovint omple les distàncies perquè parli el sentiment pur que et dóna ell.
tots hem viscut històries que sentim ara en la distància, i arribada aquesta edat de la vida en que s'és prou gran per tenir un passat i prou jove per somiar tots els futurs, escurça distàncies que sents llunyanes o talla per sempre les amarres... els mariners recorden, estimen i agraeixen l'estada a port, però el seu COR està fet per NAVEGAR.
un petó
l´Autor
65 Relats
274 Comentaris
83167 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.
si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com
*tot comentari o crítica serà benvingut