Dissabte per la nit

Soledat - Companyia...

Per carrers i places
hi ha gent que
es troba sola.
La soledat és el mal
del nostre segle.
Vivim amb absoluta
independència per no dir
indiferència uns dels altres.

La companyia i si és amb amor
és el gran tresor.

A la ferida del temps, soledat.
A la rosada de l'albada, soledat.
Entre cos i cos sense amor, soledat.
Sols amb l'abraçada de la mort, soledat.
Entre el somni i la realitat, soledat.
Entre els somriures de cartró, soledat.
En la vellesa dels anys, soledat.
Sol entre molts diners, soledat.
Entre el dibuix i el desig, soledat.
I en la soledat, més soledat.

La carícia de la mirada d'un gat, companyia.
El florir del cor d'una rosa, companyia.
La pluja a la pell, companyia.
En el caliu del poema, companyia.
Entre les llàgrimes i la lluna, companyia.
Entre foc i flama, companyia.
Entre néixer i morir, companyia.
Conjugar el verb en els teus llavis, companyia.
Sembrar el crit de viure entre cos i cos, companyia.
Entre tu i jo, companyia.

A la tardor dels anys de viure
l'enyorança de mirar enrere.
Si només sents les campanes
del campanar, buidor.
Si la rosa no té espines, buidor.
Si no té arrels enlloc, buidor.
Si el teu interior ressona sense cap eco, buidor.
Si les ninetes no s'abracen
amb la mirada, buidor.
Si camines pel carrer i no
t'acompanya ni la mirada, buidor.
Si creus que els vents han
fet caure el teu estel, buidor.
Si no et deixes penetrar per la vida, buidor.
Si creus que tu ets la buidor, més buidor.
Si no sents ni fred ni calor, buidor.

Passeja i escolta
el teu silenci,
ell és la teva veu...

Cerca en el teu interior,
allà hi ha la companyia.
Que els teus sembrats de vida
siguin fèrtils a la pluja,
de tu florirà el bon fruit.

-més que un comentari, és un pomea meu que em sembla que es complementa amb el teu-

salut, onatge

A vegades un lloc ple de gom a gom pot ser el lloc més solitari del món... i sol passar als pubs, discoteques i altres lloc així, on acabes alienan-te de tot i de tothom, i només creues mirades que et sembla que t'anul·len la personalitat. Considero que aquesta fase és passatgera, i l'important és no caure en la rutina de dissabte rera dissabte amb la mateixa gent i al mateix lloc. La improvisació és una de les millors armes, a més de la il·lusió de provar coses noves (no em refereixo a substàncies il·legals, jejeje). A vegades, simplement un passeig de nit a la platja, una bona conversa, o ser prou forta per dir avui no surto i em quedo a casa a llegir un llibre, t'omplen d'energia!
Encantada de llegir-te
Salut!
aldix

ES EL DIA EN SÍ, QUE TOT EL QUE FAS ES DIFERENT ALS ALTRES DIES, JO NO SURTO GAIRE I SI HO FAIG ES AMB EL MEU HOME, PERÒ EL DISABTE QUE TENIM UN PLAN, COM POT SER UN SOPAR, UN GELAT A LES PISCINES DE CASSERRES, ANAR AL CINEMA A MANRESA O BÉ TENIR A UNA COLLA A CASA A SOPAR, JA ES DIFERENT, ES MÉS DISABTE, PER LA RUTINA JA TENIM ELS ALTRES CINC DIES. TAMBÉ RECORDO HAVER TINGUT DISABTES TRISTOS, ENVOLTADA DE GENT I TROBANT-ME FORÇA SOLA. NO ES EL DISABTE, ES UN MATEIG. SALUT! COMPANYA RELATAIRE.

tots ens sentim sols algun cop. i a vegades penso que és bó perdre la inocencia i altres vegades anyoro la ilusió que l'acompanyava, però de totes maneres s'ha d'intentar ser forta.