Una passejada

Les tardes de dissabte m'agrada anar a passejar per veure com cau el sol, s'obren els llums i tothom surt al carrer. Sovint per tal de fugir de la multitud atabaladora del centre acostumo a prendrem pels carrerons petits, tranquils i més antics de la ciutat, descobrint aquells racons que degut a una vida massa ràpida deixem passar.

L'atmosfera difuminada, les llambordes desgastades per les petjades dels anys, l'olor barrejada de llenya i humitat em conviden a fer un viatge en el temps. M'imagino altres èpoques, vestuaris diferents, animals al carrer, sorolls desconeguts, cases grans i majestuoses, les vides i els secrets que amaguen les parets.

Descobreixo petits comerços; un ven caramels, l'altra fruits secs, espardenyes fetes a mà amb les vetes de colors... i la meva preferida, una llibreria que desprèn olor a lletres i paper. Els contes que hi tenen són molt diferents dels que em va explicar de petita. Aquesta tarda em cridar l'atenció un petit llibre de coberta suau, que parlava d'una princesa que havia donat carabasses a un prometedor cavaller que amb els anys se li havia rovellat l'armadura. Un enfocament interessant si més no.

Amb el meu llibre acabat de comprar entro en un petit cafè que conserva una part de la muralla de la ciutat en el seu interior, envoltada de pedres antigues, música clàssica i una tassa de xocolata negre calenta que estimula tots els meus sentits, busco la primera pàgina i llegeixo: "hi havia una vegada"...