Discusió absurda

Només s'escolta el soroll que fan les tecles al ser premsades per els meus dits, de fons tinc posada una cançó de Coldpaly anomenada The Scientist te algo que m'encanta.
Esperant respostes passo aquest cap de setmana, baralles sense sentit, discussions absurdes, al analitzar-les hi ha algo que em crida culpabilitat potser estic errada o potser no, però mentre les baralles continuen la seva partida, jo espero encara al exercit dels somriures.
Tan estúpides i estranyes són , diuen que això es normal a les famílies, però mentre jo em barallo penso en les milers de famílies que donarien per estar en la nostra situació.
Per opinions diferents ja es forma una, quina tonteria penso jo.
Ara estic davant l'ordinador esperant que algú vingui a l'habitació, tancaré els ulls i imaginaré que ve, sentiré les seves passes ressonant per el passadís, i contenta del seu pas em faré la dura i la ofesa, la que no ho vol arreglar i si ho vol arreglar en el fons, la molesta que en el fons vol que passi tot.
Encara no sona el Toc Toc a la porta, i això es el que em fa mal. L'orgull de no demana perdó, com voleu que el demani si jo soc la que te la raó, lo més segur es que la baralla s'escampi per el cel del pis, embruixarà les habitacions i no acceptarà pas cap reconciliació fins dilluns, aconseguint que la mala maror segueixi el seu pla, de voler esborra la felicitat, que imaginàvem per el cap de setmana.