Dins la teva pell...

Un relat de: M@ri

Era fosc, molt fosc, però dins aquesta foscor, hi ha quelcom brillant, unes llums que em guien cap a tu. Com les estrelles que guien la nit fosca fent somiar als més innocents. Dins la meva foscor tu ets la meva única llum. Tu em fas volar, tu em fas sentir lliure. Necessito estar al teu costat. Abraçar-te simplement, sense parlar-nos, només sentint la teva pell prop de la meva ja em dones tranquil·litat, ja m'ho dones tot i més. Vull despertar-me al teu costat, vull aturar el temps i viure aquest instant tantes vegades com anys tenen les estrelles. Despertar amb tu, saber que la nit no és nit, la nit és dia, la nit és vida quan ets aquí. Poder ser la primera en veure't despertar, mirar-te als ulls, i dir-te "t'estimo" amb la meva mirada.
Et trobo a faltar, et necessito, et vull, t'estimo, no em puc desenganxar de tu. Em vas donar la poma i el seu verí m'ha enganxat a tu, com les princeses dels contes de fades, tu eres el meu príncep.
Històries d'un passat i història del meu present, ensenya'm a oblidar, ensenya'm a oblidar-te. Jo no puc, fa temps que em vaig oblidar oblidar-te, tan sols per que creia que no pensar en tu seria no recordar-te, però es que ets massa dins de la meva pell com per extreure't tan facilment...

Comentaris

  • Se finí![Ofensiu]
    Arbequina | 27-07-2006

    He llegit tots els teus relats.
    Els he trobat genials, sí, cada cop més a mesura que m'endinsava en el teu raonar.
    Si cap, aquest és una mica diferent, crea un estrany contras brillantor foscor.
    Per cert, l'anterior (ironia sobre tu, amor) m'ha semblat exelent en moltíssims aspectes. Algunes expressions, de les que em declaro admirador i certes al·lusions... molt bo tot plegat.

    Una abraçada i PUBLICA AVIAT (tot i que pensant-ho millor, espero que hagi canviat el registre biogràfic... ja m'entens; o si no, que caray, publica, m'encanta com escrius).

    Una abraçada i fins aviat (espero).

    Arbequina.

  • La flama de l'oest | 22-05-2005 | Valoració: 10

    .....Hola estimada Mari, el plor de la teva anima decau cada dia més, potser cada dia ja plora menys, ja que hi ha algu que en recull les petites i menudes llagrimes, del terrible enyor.
    Em donesun tros de text, m'el canvies per un somriure, em dones allò que tu sents, i em dones aquella confiança. I ja no es res més pols en una mar de duptes, i ja es nomès un simple punt negre que marca. I aquesta pell, dins ella, la melangia existeix i recorre cada sentiument, cada fluid de la teva esponjosa pell...dexant-la nua, devant del que sents...Un realt mol especial, i com sempre, preciòs.


    Petons i abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

M@ri

8 Relats

31 Comentaris

11977 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
13.juny.1987
no crec que en traieu res de saber qui sóc..només llegiu k tal us sembla. Axi em sabreu coneixer millor