Esborrat de mi...

No sé ben bé com dir-te que el temps se'm menja,
una papallona dins meu s'apodera de mi,
com si volgués obrir les seves ales i marxar ben lluny,
però sense separar-se de tu.
Doble sentit, contradicció.
Et vull, em vols, i ell, ell és al mig, amic teu.
Fer-te un petó i refusar-me,
mirant als costats per a veure qui ens veu.
Mirades amb els ulls maliciosos, de deliri, i m'abraces i em vols teva.
Jugues amb la meva mà, amb cada racó dels meus dits,
m'empenys cap a tu, i abaixes la mirada.
Ell marxa, i tu segueixes igual, el mires, em mires.
I penses que t'has equivocat.
Intentes esborrar el significat de les mirades,
M'agafes de la mà per esborrar el teu rastre,
Em convides a "xupitos" per a que t'oblidi,
Brindem per tu, brindem per mi.
Serà millor que vagi a dormir, aquí ja no hi faig res...
Què hi dius tu?