Amiga de les guapes i la soledat...

Un relat de: M@ri

Doncs aquí em trobo, una nit de Sant Joan, fent una síntesi d'uns dies on tothom s'ha proposat fallar-me. O potser sóc jo el problema? No ho sé. El fet es que avui es Sant Joan, si, ja ho és, més tard de les dotze, només sento que petards al carrer, i el xiulet dels coets, potser això fa que no em sentir tan sola. Tot i així, el fet de pensar que tothom s'ho està passant bé, tothom surt de festa amb els seus amics, o van a la platja, o simplement estan junts...el meu estat anímic baixa en picat, arribant a uns nivells molt per sota el planeta Terra, podria dir que al centre de la Terra, com no se quin conte que parlava d'un viatge allà, jo només estant com estic ara ja hi vaig a parar.

No puc dir que no tingui amics, no sóc una marginada social ni molt menys, simplement les meves amigues de sempre tenen plans millors on jo no hi compto gaire. Es el que té ser la "soltera" de totes elles. Sóc l'amiga de les guapes, potser no puc aspirar a més...

Pensar en les bones paraules que em diuen, i pensar en el moment que estic passant ara, no em compensa, les paraules se les endú el vent...i jo vull que el vent se'm endugui amb ell.

Resumint, sopar amb la família, i fingir que no tinc ganes de sortir, per no dir als meus pares que estic sola, sort que això se'm dona bé. I ara, ploro, ploro de ràbia per aquesta situació, l'any passat estàvem les dues, aquest any, m'he quedat penjada. De la mateixa manera que veig aquest estiu.

I es que cada cop veig com a millor solució marxar d'aquí, i fer nous amics. Que tinc dinou anys, amb moltes ganes d'obrir les meves ales, de deixar-me portar on em dugui el vent, vull viatjar, i estar una temporada lluny d'aquí. Ho necessito...i aquí, no em necessiten. Soc prescindible a l'àmbit on em trobo.
Tot i així, per molt que ara em mori de ràbia, demà passat ja se'm haurà passat, i ho hauré oblidat, per que soc així. Jo estimo a la gent del meu voltant, però ells...
Es el mateix que em passa quan m'enamoro, ja ho he dit, només m'enamoro jo. Com he dit, l'amiga de les guapes, no és guapa, i en el món que ens trobem avui, l'amiga de les guapes serveix per acostar el noi/s a la amiga. Però una ja se'n fa a la idea, la vida és així, i no canviarà...això m'han fet creure sempre.

He de deixar de somiar amb prínceps blaus que van a la cerca de "plebellas", de "princeses" que no tenen les mateixes oportunitats que les altres. Però potser poden donar altres coses.
(Quin coet de colors més bonic s'acaba de fer al cel...!)

Em manté desperta el vici d'esperar una trucada, o un missatge teu, que mai arriba, i si arriba no n'entenc el significat...tot i que fins i tot sense veure'ns puc dir com estàs, què fas, i es que encara crec que estàs aquí, i que algún dia tornaràs. Ara no recordo si això es un somni...

Han passat ja 7 cançons del disc que escolto, es com si volgues seguir aquí deixant una part de la meva ànima, per no marxar a dormir, i retornar a la realitat en la qual estic sola de nou, i es que em fa por dormir per si et somio, i al llevar-me tu ja no hi ets...

Però potser el fet de veure algú...


Comentaris

  • flow..[Ofensiu]
    Basileia | 10-09-2006

    després d'això..només puc dir-te que ho sento, q tots mirem endenvant i que potser és ara que aquest text perd el sentit, o això espero...torna a escriure princesa, perqué crec que en la teva mirada ho ha ràfagues d'optimisme...

    ...tu no ets l'amiga de les guapes..tu ets, de les meves amigues, la guapa...

    t'estimo, i ho saps!

    Basileia

  • jo també et comprenc[Ofensiu]

    el mateix text hauria pogut escriure fa uns mesos jo. De poc et servirà el que et diga ara, i menys jo, que ni em coneixes. Però saps? Hi ha un dia que alces el cap i aquell nuvolet gris que sempre t'acompanya (encara quan totes les circumstàncies que t'envolten haurien de fer-te feliç, pero no son prou) desapareix, i veus el sol.
    I sí que hi ha princeps buscant la seua princesa, i no sempre aquesta princesa va vestida de rosa, és maquíssima i divina. T'ho hauran dit mil vegades, igual que a mi, però fins que no ho he viscut no ho he cregut: el teu princep, arribarà. I trobarà en tu la princesa que buscava, més enllà de la "plebella" que tu veus en tu.

  • Et comprenc perfectament[Ofensiu]
    ÀnGeLs | 11-08-2006 | Valoració: 8

    En llegir les teves paraules, les sentia sortir de la meva boca.
    La revetlla, precisament, no la vaig passar sola, però sí altres moments...
    Tens molta raó en tot el que dius, sobretot en lo de ser l'amiga de les guapes, on et sents com una espècie de missatger entre les teves amigues i tots i cadascun dels nois que et demanen ajuda per apropar-se a elles.
    Però de ben segur que algun dia tot això canviarà i deixarem de sentir-nos soles i de fer de missatgeres, i passarem a trobar algú que ens estimarà vertaderament i ens farà sentir d'allò més bé!
    Petons i segueix escrivint així!

  • La flama de l'oest | 04-08-2006 | Valoració: 10

    Mari....es veridic el que contes?
    Si es aixi...em sembla mol trist el text reina...
    De veritat es aixi?
    Avegades ens sentim sols enmig d emolta gen...de massa i tot..
    Pero, sempre tenim aquell que, ens fan somriure.
    I tu, estrella, ets una preciositat, tan fisica com interiorment, ets una persona formidable que tinc la sort de estimar i coneixer...ets tot un mon mari...deixa que la gent que ens importes puguem entrar...testimu sister.

    May**

  • Uàala![Ofensiu]
    Arbequina | 27-07-2006

    Es un relat colpidor i precissament pel fet de ser biogràfic no ajuda a apaivagar l'efecte. En fi, com amb tots els relats biogràfics, em quedo bloquejat. No sé si comentar el text o directament el que hi diu. El text podria, amb una mica de correcció (res, coherència de gèneres), estar francament molt bé (que ja ho està, inclús per un quisquillós com jo).
    El que hi dius... i com ho dius... en fi, m'ha semblat tant proper... Em semblava que et veia asseguda davant l'ordinador, teclejant, sentint petards...
    No sé, noia, no cal desesperar-se. Precissament jo també vaig passar sol la nit de sant joan i tampoc tinc parella. De totes maneres, m'agraden (i comparteixo) les teves reflexions. Sobre princeps blaus... els hi ha? És com nens perfectes... els hi ha? Sempre hi ha un defecte. La veritable virtut és de gent "cúmul de defectes" veure sobretot lo bo. Si trobes algú així, és un protoprincepblau.

    En fi. Vaig a llegir-te algo més, que a falta de bio... t'he de conèixer pels teus escrits.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

M@ri

8 Relats

31 Comentaris

12093 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
13.juny.1987
no crec que en traieu res de saber qui sóc..només llegiu k tal us sembla. Axi em sabreu coneixer millor