Ironia sobre tu, amor

Un relat de: M@ri

Et miro sense voler i no et trobo. Busco la immensa foscor dels teus ulls i només aconsegueixo xocar amb ells. Ara les nostres mirades es repel·len. El mar no és pot barrejar amb la fosca muntanya. Sento la teva veu i desconnecto del món per no escolar-la, per no escoltar-te. Jo no volia. No volia! Ara sento ràbia, odi, despreci cap a tu, com pot ser, si fa just un any hagués donat la meva vida per tu mil i una vegades. Però amor, què va passar? Tan dura era per tu, sí, per tu, la lluita cap al somriure plegats després de matar-me amb fredes paraules?

Bé amor, no et puc demanar res, si m'ho vas donar tot...mentides, desprecis, mal...que més et podia demanar? Ara que hi penso, si m'haguessis donat un xic de sinceritat crec que ara tot seria molt millor, no creus?. Però, he d'entendre que tu no em fossis sincer per no causar-me mal, si a més a més pensaves en mi i tot, si es que ets un sol vida.

Diga'm, diga'm ara que he de fer, plorar-te més quan tu mai ho has fet per mi. Continuar afogant-me en la immensitat de llàgrimes que puc arribar a evocar, ni t'ho imagines. M'has fet plorar com mai ningú, ni res havia fet.
Em vas robar el més preciat que tenia, em vas fer creure que m'estimaves (apa mira, com les del Moulin Rouge). Com vas poder amor?
Paraules d'amor, senzilles i iròniques, per un amor, que no fou mai amor, per un amor que no fou real, el meu anomenat primer amor .

Et sento i no et parlo un altre cop, i tu, que saps qui sóc vida? Em recordes?

FI


**Que bonics són els records quan és poden compartir amb algú**

Comentaris

  • Vale, deu a l'obra![Ofensiu]
    Arbequina | 27-07-2006 | Valoració: 10

    En fi, genial. Malauradament no em queda més que un relat teu.
    Vaig a per ell i et comento.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • eis!!![Ofensiu]
    natasha | 28-05-2005

    wola wapissima!!!recordaes molt bonic sempre k pugui ser amb un somriure als llavis pk si no es aixi val mes mirar al futur esperençador (xo k fai jo donant lliçons si no soc ningu, pk k facil es diru xo dificl feru)xo bueno es un consell k man dunat mil cops i crec k es ben cert. mencanta el teu escrit!!!!
    muaks!!

  • La flama de l'oest | 07-05-2005 | Valoració: 10

    ...mès bonics sòn quan aquest records, els pots compartir amb gent que t'estima de veritat. Quan la vida ens dona una bona estrebada, és quan mès notem a qui importem realment, qui donaria la vida per estar amb nosaltres i qui ens apolla moralment. Se que t'has sentit estafada, ferida, dolguda, però pensa que, potser era millo així, i que de ben segur trovaràs algu que t'ompleni de nou, com et prometo que jo tambè el trobarè.
    El ressò dels anys ho dira no?
    I tota contenta, un dia veuras, com ja aquell odi, ja no t'importara, i simplement, viuras, i deixaras de preocuparte per qui no ho fa per tu, ès a dir, començaras a preocupar-te, per aquesta noia preciosa, del mirall, que cada dia la veus, que cada dia va guanyant força, que cada dia te un somrís mès gran que mil estrelles. Jo, porto les estrelles amagades dins meu, si vols, t'en puc deixara algunes.
    Vigila els meus somnis, jo vigilare els teus.

    Petons i abraçades,

    Olga

  • L'amor, un joc per fer-nos patir encara més?[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 18-04-2005

    L'útlima frase m'ha agradat molt. Només tinc 14 anys i molta gent podreu pensar que jo encara no n'entenc d'aquestes coses, però tot i així jo he tingut una vida díficil i encara em queda molt!Però a mi ningú m'ha regalat mai res i no crec que mai algú ho fasis. Va haber un temps que se'm tancava una porta darrera de l'altra sense que cap s'obrís. El ptijor va ser quan ell va marxar. Quan he llegit el teu poema m'ha recordata tot el que va passar entre ell i jo encara que tot fos un engany un grapat de mentires.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

M@ri

8 Relats

31 Comentaris

12062 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
13.juny.1987
no crec que en traieu res de saber qui sóc..només llegiu k tal us sembla. Axi em sabreu coneixer millor