Estiu (tic-tac)

Un relat de: M@ri

-No puc marxar sense abans fer això? (Em va mirar als ulls, em va agafar per la cintura)
-Sense fer què? (Com si no sabés de que anès la cosa...)
-Sense això...
Em va besar als llavis, tancava els ulls, i si, era cert, era ell, s'havia decidit a fer el primer pas. Va ser un petó curt però intens. Aleshores va marxar.
Bé, el veig agafar del braç, el vaig portar a mi, i el vaig besar jo. Tenia la sensació de que allò seria l'inici d'alguna cosa que fa temps que ronda entre la colla. Bé, encara no ho sé.
La cosa es va acabar així, em vaig quedar sense paraules com si d'una pel·licula (d'aquelles que m'enganxen) és tractes.

El meu passat era allà, fen veure que res passava, però ara es vol tornat a fusionar amb aquest present per una simple rebequeria.

Tot comença o bé tot acaba. Sento vergonya, sento por, sóc tímida, i torno a sentir por. Què ha passat? A que ha vingut?

Tres dies després...i encara no ens hem atrevit a parlar. Tot i que les mirades parlen solen, les mirades tenen ganes, les mirades...



Tic.Tac.Tic.Tac

Comentaris

  • tic, tac...[Ofensiu]
    Basileia | 14-09-2007

    tic, tac, tic, tac...BOOOM!

    ho sé, ho saps...que més dóna?


    tu ets aquí, i ell no..ell s'ho perd, ho saps oi?, ho tens clar?...que més dóna que ell no hi sigui, que més dóna...


    t'estimo bonica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

M@ri

8 Relats

31 Comentaris

12073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
13.juny.1987
no crec que en traieu res de saber qui sóc..només llegiu k tal us sembla. Axi em sabreu coneixer millor