Encara ploro el teu amor...

Tenen els teus relats un no sé què que m'encanta. Com estic en una pàgina de relataires hauria de probar de descriure-ho d'alguna manera. "No puc definir-ho" no s'hi val.
Crec que és la manera d'estructurar el relat, la tristor intel·ligent que s'amaga al rerefons de la teva ploma, certs comentaris enginyosos i una peculiar manera d'encarar la realitat. I molt més, però m'emparo al prohibit (però com és una norma que jo mateix m'he imposat me la salto, sí?) el que queda és indesxifrable...

Una abraçada i fins ara.

Arbequina.

Mari...m'has tocat la fibra més sensible del meu cos, sè que la seva perdúa ta fet molt mal, i per això, crec que no pot ser un simple record el que vas sentir. Ara, haver de suportarlo jo a els ensajos, és criminal, pensu amb tu sempre, i recordu el mal que t'ha fet. T'estimo molt mari!! Sempre em tindras allà!


petons i abraçades

Pd: Soc , L'olga eh! jejej

les coses que és perden són les que més valorem

Hola!primer merci pel comentari...

M'ha agradat molt el teu relat, ple de sentiment intens, amor i desig....
Molt bé!

merci pel cumentari!!!dir-te que si que l'he pogut tornar a mirar als ulls, amb recança, xo l'amistat i l'amor m'han superat, però tinc clar que no tornara a jugar am mi!!
bé, respecte al teu ralat dirte que és preciós i que m'encanta la idea de "t'estimo, i a pesar de tot quan recordi aquell dia somriure", és una situació dolenta, perdre allò que creiem tenir a l'abast i contolat, xo s'ha de mirar endavant, tot i que els senriments segueixin vius dins nostre.
felicitats x el relat
un petonet

amb el teu mateix estil, ric, atapeït de records... però saps una cosa... en el teu relat se´t veu una serenor, una tranquil-litat com dominant la patacada sentimental... sí, sí... ja sé que ho vas passar malament i vas omplir pous de llàgrimes... però, ara, al recordar-ho... sembla que la teva ànima, encara ferida... respira com un aire positiu que fa que... no estiguis ensorrada, sinó traient els ulls pel damunt d´aquests putejats records i mirant... a l´horitzó nou que es desperta en tu... perquè encara el món... pot ser teu, el teu petit món, lliure... a la teva i meva edat... encara podem somiar!!! Capdelin@hotmail.com
una abraçada i un petó, amiga!!!!!

m'agrada que t'hagi agadat. Es pot dir que hi ha circumstàncies a la vida que et porten a abandonar-te en records i a escrirel's...
petons!

Esta molt ben descrit, el moment de pasio entre els dos amants pero encara mes la angustia i el dolor que transmets al sentir-te sola.
Espero que no sigui real.
R.A.