Encara ploro el teu amor...

Un relat de: M@ri

Ara, ja fa just un mes que m'afogava entre les llàgrimes del meu propi dolor. Aigua, només això pasava pels meus ulls. Et vaig perdre una nit freda de finals d'agost. Només volia dir-te el que pensava i ja veus com hem acabat, ara cadascú viu la seva vida sense l'altre... Fa mal, sí, però s'ha de seguir endavant.
Vols que et digui que encara recordo aquella nit, la última nit, la màgica nit de la Festa Major. Només tu i jo aquella habitació, volent estimar-nos, i tu patint por...però em desitjaves com jo a tu. No volies, però alguna força del més enllà et va dur fins a la meva cara, als meus llavis, a rodejar-me la cintura, caricies plenes de sentiments, batecs cada cop més precipitats. Allà, només tu i jo i l'amor que profanava l'habitació. Et vas treure els pantalons...em vas treure la samarreta, tot fruit de la passió i el desig, et sentia i et volis dins meu. Tu volies fer-me teva i jo ser la única en tocar-te, en tenir-te, posseir-te. Les mans em lliscaven al agafar el teu cos, una pluja de plaer va presenciar l'amor entre tu i jo, un petó, una mà, un altre petó i el teu cos amb el meu sent una simple persona...Ara que hi penso, la última vegada, només un record, com tu vas voler que fos...només això.
Encara hi penso, i mai em podràs fer oblidar, a pesar del dolor que m'has causat, aquelles paraules, encara t'estimo...encara t'estimo...encara t'estimo...
No entenc com hem deixat que el present sigui el que hi ha.

Comentaris

  • Com més et llegeixo més m'agrada el teu relatar...[Ofensiu]
    Arbequina | 27-07-2006

    Tenen els teus relats un no sé què que m'encanta. Com estic en una pàgina de relataires hauria de probar de descriure-ho d'alguna manera. "No puc definir-ho" no s'hi val.
    Crec que és la manera d'estructurar el relat, la tristor intel·ligent que s'amaga al rerefons de la teva ploma, certs comentaris enginyosos i una peculiar manera d'encarar la realitat. I molt més, però m'emparo al prohibit (però com és una norma que jo mateix m'he imposat me la salto, sí?) el que queda és indesxifrable...

    Una abraçada i fins ara.

    Arbequina.

  • Preciòs[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 12-03-2005 | Valoració: 10

    Mari...m'has tocat la fibra més sensible del meu cos, sè que la seva perdúa ta fet molt mal, i per això, crec que no pot ser un simple record el que vas sentir. Ara, haver de suportarlo jo a els ensajos, és criminal, pensu amb tu sempre, i recordu el mal que t'ha fet. T'estimo molt mari!! Sempre em tindras allà!


    petons i abraçades

    Pd: Soc , L'olga eh! jejej

  • encara[Ofensiu]
    donablanca | 24-02-2005 | Valoració: 10

    les coses que és perden són les que més valorem

  • sempre | 03-02-2005 | Valoració: 9

    Hola!primer merci pel comentari...

    M'ha agradat molt el teu relat, ple de sentiment intens, amor i desig....
    Molt bé!

  • wola!!![Ofensiu]
    natasha | 28-01-2005 | Valoració: 9

    merci pel cumentari!!!dir-te que si que l'he pogut tornar a mirar als ulls, amb recança, xo l'amistat i l'amor m'han superat, però tinc clar que no tornara a jugar am mi!!
    bé, respecte al teu ralat dirte que és preciós i que m'encanta la idea de "t'estimo, i a pesar de tot quan recordi aquell dia somriure", és una situació dolenta, perdre allò que creiem tenir a l'abast i contolat, xo s'ha de mirar endavant, tot i que els senriments segueixin vius dins nostre.
    felicitats x el relat
    un petonet

  • i segueix la seqüència anterior...[Ofensiu]
    Capdelin | 26-01-2005 | Valoració: 10

    amb el teu mateix estil, ric, atapeït de records... però saps una cosa... en el teu relat se´t veu una serenor, una tranquil-litat com dominant la patacada sentimental... sí, sí... ja sé que ho vas passar malament i vas omplir pous de llàgrimes... però, ara, al recordar-ho... sembla que la teva ànima, encara ferida... respira com un aire positiu que fa que... no estiguis ensorrada, sinó traient els ulls pel damunt d´aquests putejats records i mirant... a l´horitzó nou que es desperta en tu... perquè encara el món... pot ser teu, el teu petit món, lliure... a la teva i meva edat... encara podem somiar!!! Capdelin@hotmail.com
    una abraçada i un petó, amiga!!!!!

  • M@ri | 26-01-2005

    m'agrada que t'hagi agadat. Es pot dir que hi ha circumstàncies a la vida que et porten a abandonar-te en records i a escrirel's...
    petons!

  • m'agradat[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 15-01-2005 | Valoració: 9

    Esta molt ben descrit, el moment de pasio entre els dos amants pero encara mes la angustia i el dolor que transmets al sentir-te sola.
    Espero que no sigui real.
    R.A.

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

M@ri

8 Relats

31 Comentaris

12064 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
13.juny.1987
no crec que en traieu res de saber qui sóc..només llegiu k tal us sembla. Axi em sabreu coneixer millor