dies vacil.lants

Un relat de: llu6na6

Despullades d'estius les botigues tapen
sa nuesa ancestral amb americanes
de colls de pell. La moda és passeja amb passes
decidides per passarel·les, revistes
que proven d'abrigar aquest fred anacrònic.

A l'aparador del temps botes altes,
l'escola obre boques, finestres, aules
i engoleix nens bocabadats que cerquen
al fons de les butxaques l'estiu perdut
pel descosit dels dies flamejants.

Mica en mica el vent arremolina fulles
i persones, despatxos que brunzen de nou
de febres i presències.

Al balcó
del meu instant encara hi resta una rosa
mig desclosa de pètals vacil·lants
espurnejats de perles i paraules.

Comentaris

  • Torna a pendre vida[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-08-2008 | Valoració: 10

    En els cecles de la vida,
    aquesta reentrada a la tardor,
    torna pendre vida, un altre cop.

    Curulla de records i sentiments,
    la vida implacable s' esmicola,
    en el dia a dia quotidià.


    Avet

    *Els darrers 4 versos son fantàstics.

  • instants | 15-09-2005

    olé, m'agrade molt l'últim vers... sembla talment una reflexió d'un nou començar o un recomençar denou. Escrius cada vegada millor, tot i que, durant l'estiu, sembla com una escriptura més lliure sense les limitacions incionscients que ara sembles tenir, sincerament és la sensació que em dona a mi i és una opinió personal.


    Salut i alegria

    pau : )