Cercador
detectivesca
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Cerco l'alegria.
Sota les pedres la cerco. Allí on la por
assetja amb el fibló a punt. Entre els núvols
que esfilagarsen tempestes entre els dits
del vent capriciós.
Busco l'alegria. Rera les llàgrimes
que lentes s'esllavissen galta avall
d'un dolorós instant. Entre les cares
somnolents del metro a les set i mitja.
Entre la gent que
camina en mil direccions travessant
la Plaça Catalunya duent arreu
la pressa del bracet. La busco al fons
sens fons del sac descosit dels somnis.
Comentaris
-
àgil i esperançat...[Ofensiu]ROSASP | 25-10-2005
Quin titol més divertit i original per una recerca infatigable i contínua. Jo també la busco sense parar, conscient i inconscientment en les abraçades i els somriures, en els rostres desconeguts, en els gossos que em miren, en les sensacions que aletegen pel carrer, en els llocs més inversemblants i ínfims...
Però em quedo amb els versos:
"La busco al fons
sens fons del sac descosit dels somnis"
Un poema vital i ple d'il·lusió, que ens fa veure que tots els camins són prou bons per buscar l'alegria que en realitat de ben segur està també dins nostre.
Una abraçada, veig que estàs molt i molt inspirada!