detalls de plaer...

Em miro despullada al mirall i m'agrada. Veig una silueta amb cos de dona que dóna forma al reflex d'un espill quadrat. Els cabells cauen esverats en una lluita esferriçada contra la gravetat, es deixen caure entortolligats els uns amb els altres, uns cabells esbalotats, desordenats, riatllers que acompanyen el rostre. Tinc un tronc bonic, les espatlles a la mida, uns pits rodonets i petits i una cintura tota curiosa. Se'm pot agafar de repèn, per darrera..una abraçada per sorpresa de dos braços forts; quina sensació....és com si se t'enduguessin a un lloc segur, un lloc protegit amb la sensualitat del moment, una possessió irreal que estreny dos cossos nusos que busquen el contacte. És llavors que em fixo amb la tovallola que ha caigut a terra, de fet...l'he deixat caure, em volia veure el cos, volia somriure a la meva joventut i poder tocar-me sense pressa per conèixer el meu tacte, el soroll penetrant de les meves mans al sentir la pell calenta i per seguir tancant els ulls per conèixer els racons més insòlits que ni jo mateixa em reconec. Obro els ulls segueixo mirant...el tacte sinuós d'un cos nuu pel darrera...un sol moviments contra meu i l'esglai invaeix la meva solitud amb el gust més dolç d'una sensació, d'un calfred, d'una excitació interna que dóna el límit just al desenfrè que sorgirà inesperat per la meva gola, alliberarà el meu cos per cercar el plaer, el no paris que desitjo...el no deixis de tocar-me, toca'm més, vine, posseeix-me...quina sensanció, la de voler ser d'algú per uns moments, deixar de ser dels vius i passar a un altre estat subliminal on el cos mana, on el plaer és l'aire, on el temps s'atura...és la dansa, el joc incansable de moviments bruscos i suspirs per on desenboquen els extrems del delit. Mou-me com si fossis els fils de la meva flama, com si l'escalfor que bull cos endins fos el motor de cada moviment...I de cop una impressió, el múscul humit poderós que es refrega per les meves extremitats per pausar la fera, per minvar l'udol del llop en plena lluna plena...ffff...refrega la teva llengua incansable per tots els angles que s'entreveuen a l'obrir les meves cames, allà, atura't i relaxa la part inferior de meu cos. La teva suor és la mel que endolceix les ganes de tenir-te, les ganes de seguir remenant els teus cabells foscos...Per dins em surgeixen paraules de forma virulenta, amb la força de la vulgaritat tan real com la vida...M'agrada saber que saps on sóc, que sàpiguis que ja no hi sóc, que estic perduda buscant el teu rostre per reconèixer que t'agrada, que disfrutes, que t'agrada tenir-me i perdre't amb mi...I de cop vull més, vull que segueixis però amb les teves ànsies, amb les ganes de corre'm que tinc de cop i volta; vull l'explosió, vull sentir el foc que surgeix del meu sexe i s'expandeix per cada racó, el plaer més extrem...tancar les ulls i perdre's per uns instants sense saber en quin lloc s'amaga el cos i l'ànima, els he perdut, estic enlairada entre la vida i un forat negre que emmarca l'estat més pur dels animals.