Cercador
despertars
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Els llapis atrapats dins del pot, com jo
dins del temps, palpant-me desficiosa.
Prenent consciència de mi, d'aquest moment.
Sentint-lo respirar, suau, entre els meus llavis.
Mig endormiscat, com un petó d'amor
inacabable. Veu dins del telèfon
atrapada, que no em parlarà mai més.
Voleio altre cop entre signes encesos
en l'ordinador, cremant com jo, de màgia
i de misteri. Desperten dins de mi
paraules que reconec i no. I escolto
el seu missatge, que m'adorm la por,
mentre, definitivament, desperto.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 18-09-2005
En despertar ens adonem que tenim tot un dia per davant, i si mirem més enllà, podem arribar a adonar-nos que tenim tota una vida per davant.
Però la veu poètica d'aquest poema no sols ens mostra aquesta visió. Es complau i ens regala una altra imatge: la de la poetessa enfrontada a l'escriptura, amb lletres que giravolten, amb un llapis que pren vida, amb els llums de l'ordinador... Amb la màgia, en definitiva, de la capacitat creativa. I tot això, li treu la por.
Benvinguda sigui l'escriptura.
LLIBRE