Cercador
Desadaptats
Un relat de: Henry- Compartir:
La mires.
Et mira.
T'encanta.
El batec, sístole-diàstole,
d'una font de tensió
desperta al teu cos
distribucions de corrent
que flueixen per les teves artèries.
No ets de pedra.
Et somriu.
T'excita.
Remenes el fons del teu jo
-disfressant l'essència de l'ànima-
i busques en els teus apunts
inventar una modulació
expressament per ella.
Irradies.
No diu res.
Et confon.
Esperes,
penses,
mires,
t'acostes,
cerques
l'adaptació
repenses,
l'admires,
canvies
de polarització
en va.
La seva
é
s
o
r
t
o
g
o
n
a
l.
Sou
antenes
desadaptades.
Comentaris
-
M'agrada.[Ofensiu]laniñasinmiedo | 30-07-2006
Sí, les pauses que li dones al fer els versos curts li donen alhora força. M'ha sorpres la metafora de les antenes, la trobo molt original.
felicitats. -
JAJAJA[Ofensiu]marc (joan petit) | 06-10-2005
Molt bé!
Ho has fet durant la classe d'antenes? recordo més d'una estona anant anar el cervell amunt i avall... paraules com "guixòmetre" o frases senzilles com "aunque me rellenen de anchova siempre tendré el corazó de pinyuelo"...
Tot això ho evocava durant hores i hores interminables de son i d'antenes, radars, xarxes o el que fos.
Bé, m'ha encantat l'ortogonalitat del tema! jaja! és el tros que més m'ha agradat.
Ah! i mai m'havia parat a pensar en "l'eròtica de l'antena".
Records, Henry!
Marc. -
Per cert, m'ho deixava...[Ofensiu]kispar fidu | 19-06-2005 | Valoració: 9
personalment, aquest m'ha agradat molt... el deixava la valoració!!! (últimament quasi mai puntuo, perquè no sóc capaç de posar "puntuacions baixes", i vaig pensar de deixar de valorar durant un temps... només puntuo els que em criden l'atenció! i aquest n'és un...!
;) -
M'agrada![Ofensiu]kispar fidu | 19-06-2005
Sou antenes desadaptades, preciosa manera de dir, que per desgràcia sou incompatibles...
M'agrada la teva forma d'estructurar els poemes o relats amb frases curtes i aquests subtats i inesperats canvis de direcció... (ortogonal... recte...) molt bó! Fan gaudir la vista!!! jejeje. Ho he vist ben poques vegades... per no dir cap! (ho hauries de patentar! jejejeje).
M'agrada aquesta forma de parlar de les persones, comparant-les amb antenes, amb conductes per on hi flueixen sentiments, per on hi córren tot de sensacions... molt bonica, de debó!
I acabant amb un desadaptades per explicar que no són compatibles...
Uau! m'ha agradat! si, si! -
molt original...[Ofensiu]ROSASP | 02-04-2005
És molt original aquest poema, un mica surrealista...
Jo crec en aquesta sensació de irradiar senyals entre les persones, hi ha molt cops que per molts esforços que fas per adaptar-te a les ones d'un altre, no s'adapten les freqüències.
Desadaptats és un bon títol per definir aquesta situació...
Apa, una abraçada i fins la propera!
l´Autor
36 Relats
197 Comentaris
54994 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43
Biografia:
[El dia que tornirefaré el camí que
marquin les teves petjades]
Henry