Des del balcó

Hi ha un home amb una bossa de plàstic que sembla que espera a algú. Porta un abric fosc, recobert de llana per dins. La persona ha de venir per la banda del carrer Urgell. A l'altre costat de carrer, passa un home que empeny un cotxet. Fuma, però no veu l'home de la bossa, perquè el bus 141 els tapa. Ha arribat, finalment, per l'altra banda: és una dona amb abric blanc i cabell tenyit de roig. Són les cinc i sis, deu fer sis minuts tard. Un colom passeja pel mig del carrer, i és espantat per un mercedes platejat. Una noia tenyida de ros ha entrat a la botiga de làmpades. Dos nens arrosseguen motxilles, sortint del que és el seu primer dia de classe després de vacances. S'atura un cotxe monovolum amb sostre de vidre fumat. A dins hi va una família al complet, molt idíl·lic tot plegat. Un avi amb boina es creua amb una àvia amb bufanda taronja, però ni tan sols es miren. La porta del supermercat ara és tancada. El veí del 1er 3a torna de passejar el gos i passa per davant l'autocar 41, són les cinc i dotze. Un nen que va amb bicicleta per la vorera gairebé topa amb una noia que va amb motxilla. Un home d'uns trenta anys, truca al timbre d'un edifici i es pentina mentre espera que l'obrin. Hi ha un bolso penjat d'un arbre. Passa una senyora amb abric de quadres amb un gos amb jersei blanc. Un nen s'està dret davant la botiga de pintures i em mira. Jo miro al nen. Un senyor porta de bracet una senyora que porta de bracet a una altra senyora. S'aturen davant del supermercat, però no entren. Qui hi entra, finalment, és un home d'uns seixanta anys, que compra xiclets de maduixa. Obre el paquet i llança el paper a terra. Són les cinc i disset. La porta del supermercat ha quedat oberta, i l'amo la tanca enfurismat. Un twingo blau té el parabrises encès, encara que no plou. Sona el timbre a dins del meu pis. L'obro, i resulta que és la noia que va marxar a l'Argentina, que ha tornat fa poc i porta un regal per una companya de pis (veure "Tornada a la rutina"). La gràcia de tot plegat és que és de debò.