demà a la tarda, a les sis trenta

Demà a la tarda, a les sis trenta,
et diré que m'agrades, que t'estimo
i moltes coses més...

T'ho diré a la cara,
sense vergonya de parlar-te,
sense intermediaris que regirin
els mots i els tradueixin per
"estàs bona i només penso follar-te".

Et parlaré amb paraules senzilles,
sense poesia, no fos cas
que pensessis que ho he copiat
d'un llibre.

Mots naturals de carrer.

No sé... potser quedarà
poc trascendental,
massa habitual i barroer.

Bé, hi afegiré per donar un toc
de color poètic, que:
"Quan tu obres els ulls
apareixen totes les fades".

No, massa infantil,
em prendries per pediàtric poeta.
Millor:
"Amb tu el dia neix prenyat
de projectes".
Res, pensaries que et vull deixar
embarassada.

I què tal:
"Quan et beso mort la meva infantesa?".
Òstia, sona a infanticidi. Merda!
Doncs:
"Ets el meu món en miniatura".
Sóc boig, ho podries interpretar
com una burla a la teva poca altura.

Definitivament:
"El desig m'encén la sang".
Però, què dic?
Creuràs que vaig calent!

I:
"Quan et miro, s'obren els vestits
i es despulla la carn?".
Pitjor,
pensaràs que et vull portar al llit!

Per acabar:
"Ets la meva homeopàtica droga".
Segur que pensarà que vaig fumat
de marihuana.

Saps què?
Demà a la tarda a les sis trenta
et diré a la cara que m'agrades,
que t'estimo i poques coses més...

O potser no et diré res
com tantes vegades.
Em miraràs als ulls, somriuràs
i sabràs totes les meves paraules.