De tu, què en queda...?

De tu, què en queda...?

De tu, què en queda del to jovenívol...?
d'aquella enteresa, fermesa i volum?
de quan concordaves el càlid i el frívol?
de quan avenies tendresa amb tendrum?

Malura que et deixa marcida la cara,
i trasmuda el riure pel rictus somort;
i restes pansida, astènica vara,
foguera apagada: cendrer pel record.

Record d'aquells dies de mel i de flames:
"la processó es llarga, el ciri es curt..."
malgrat se m'apagui el foc entre cames,
farà, mentre duri, cremalls pel futur.

Amb gresca complies, i et disposaves
a noves moixaines, a repetir el "bis..."
A qualsevol hora les dotze marcaves,
i ara, encallada a dos quarts de sis.

D'aquelles entrades al càlid estatge,
amb fàl•lic domini del pòrtic al fons,
devens un paràsit, inútil bagatge,
que jeus caponada, tocant-me els *ollóns.