de peus a terra

Deixes que m'escapi d'entre els dits que dies enrera entregaven paraules.
Algun dia recordaràs com et vaig ensenyar sense trampes el meu cor, el que vaig estar esperant sabent que no arribaria mai, totes les il.lusions que dibuixaven somriures i deixaven ploure alguna llàgrima.
Però el destí és, cadascú és i serà...En algun moment crec que vaig ser allò que desitjaves, llibertat, deixar la garjola que empresonava la teva ànima, l'essència vital de la teva vida que amagaves entre enormes pedres cobertes de neu. Però jo només he estat això, un miratge, un granet de sorra que pel que fos era d'un color diferent. Però segueixo sent un granet...i tu t'has descobert i vols seguir sent....No hi han promeses, tan sols el record d'algun moment on dèies "t'estimo" com si arranquessin una estrella del cel...Però seguim dins el cercle, el destí no s'atura i tu, tu, ja tens el què vols...i no era jo.
Em neguiteja pensar que vaig desitjar tenir-te a la meva manera...però els camins es separen...
Esperava un "atura't", "espera't"...i he obtingut la sinceritat més extrema, més real, més dura...un estàs aquí però no com desitjaves que fos.
Si cerques el cim, aquest cim efímer que apareix i desapareix entre la boira d'un matinada freda...cerca'l, no t'enduguis façanes, ni indis, ni cap estri que pugui sentir feixuc el teu cor. Sigues qui ets i trobaràs gent que comparteix com tu la màgia de les paraules més sentides acompanyades de guitarra, que sentirà com tu les mateixes passions i inquietuts...no seràs un estrany com t'has sentit fins ara. Has de ser qui ets i sentiràs el cim tant aprop que no necessitaràs cap corda per no caure.
I jo, trista, de veritat, dolguda per no poder tenir el que volia....abandono aquest sender tan bonic però que d'alguna manera ha enterbolit el meu cor que batega ploròs,amb l'esperança de tornar a sentir allò que fa temps vaig perdre....Allò que em feia sentir segura, feliç, tranquil.la...ara dubtosa de tot i de tothom, i no...necessito ser com sóc i no vull canviar.
Acabaré aquest escrit amb una frase que recordaré tota la meva vida quan m'enrecordi de tu: "i potser en alguna altra vida serem dos indis agafats de la mà".