D'allò que dius i et diuen

Pensava que el silenci era el millor que s'hi podia fer

hola joan avui t'ha tocat a tu, sóc nou a RC i cada setmana contacto amb dos o tres relatarires nous. Com a mi m'agrada el que es diu en poques paraules, he anat a llegir aquest com a primer poema teu i m'ha agradat... a més des que vaig començar a sentir sobre el tema dels haikús i els tankas que em criden l'atenció, intentaré posar-m'hi a veure que hi surt

de moment rep una http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=973713>abraçada encaixada

fins ben aviat
joan

Segueixo on m'havia quedat... i obro el poema que porta per títol un joc de paraules ben atractiu.

Parles en la introducció a aquesta breu lectura de la síntesi com a exercici mental: sens dubte de cap mena, l'has aconseguida, ja que amb pocs mots exposes tota una teoria filosòfica, un posicionament ferm davant la vida i la convivència, amb el que comporta de mútues influències.
No és que esperés una altra cosa de tu, però sempre em sorprèn amb quina naturalitat i aparent facilitat ho aconsegueixes.

Parles també de haikús: em permets oferir-te els meus darrers? Són els que pots trobar a Filigrana. Espero que et complaguin, amic Joan.

T'envio una abraçada de veritat, encara que virtual molt sincera,
Unaquimera

Per molta experiència que tinguis, per molt que aconsellis. Per molt que t'aconsellin, per molta raó que tinguin.... Ningú pot créixer sense escoltar dins seu, a ningú podem obligar a fer el que nosaltres creiem millor. Cadascú ha de cercar la seva veritat, el seu camí i decidir per si mateix.
Encara que dels consells sempre se n'aprèn quelcom, com a mínim ens fan pensar i valorar. I tu Joan tens molta riquesa interior i en saps molt de fer pensar i adonar-nos d'altres camins, d'altres vies que desconeixíem de nosaltres mateixos
Una abraçada