Cercador
Crèdula.
Un relat de: Sergi G. OsetHavia escapat de forma miraculosa. Tres anys tancada en companyia d'altres cetacis que feien cabrioles a canvi de la ració diària.
«Mai més, mai més», es repetia, solcant les embravides onades a tota velocitat.
L'orca havia sentit els rumors al llarg dels seus viatges pel Mediterrani, un mar on cada dia era més difícil trobar un àpat decent.
―Menjar a cabassos ―deia un dofí a un altre, prop de les illes gregues.
―Sí, jo també ho he sentit. Sis àpats al dia ―va sentir dir a un grup de tonyines.
―Només has de deixar-te veure't. Sempre piquen ―va explicar-li una petita marsopa.
No s'ho va pensar dos cops, va canviar de rumb, endinsant-se en aigües més càlides.
Va passar dos dies nedant vora la línia de costa. De tant en tant expulsava un potent doll d'aigua o assajava una pirueta. De reüll guaitava els estranys bípedes amuntegats a les platges que aplaudien entusiasmats.
«Els tinc al sac, estan bocabadats», s'enorgullia l'orca.
Quan les embarcacions es van apropar, no va témer res.
«Les meves exhibicions donen els seus fruits, m'ho he ben guanyat».
Va anar molt ràpid, però no com pensava. No va notar els petits fiblons clavant-se en la dura capa de greix. Es va veure encerclada per xarxes i tot seguit va ser remolcada.
Quan va despertar ja hi era al tanc amb els dofins.
―Mai més. Mai més m'entabanen ―es va prometre mentre fugia.
«Mai més, mai més», es repetia, solcant les embravides onades a tota velocitat.
L'orca havia sentit els rumors al llarg dels seus viatges pel Mediterrani, un mar on cada dia era més difícil trobar un àpat decent.
―Menjar a cabassos ―deia un dofí a un altre, prop de les illes gregues.
―Sí, jo també ho he sentit. Sis àpats al dia ―va sentir dir a un grup de tonyines.
―Només has de deixar-te veure't. Sempre piquen ―va explicar-li una petita marsopa.
No s'ho va pensar dos cops, va canviar de rumb, endinsant-se en aigües més càlides.
Va passar dos dies nedant vora la línia de costa. De tant en tant expulsava un potent doll d'aigua o assajava una pirueta. De reüll guaitava els estranys bípedes amuntegats a les platges que aplaudien entusiasmats.
«Els tinc al sac, estan bocabadats», s'enorgullia l'orca.
Quan les embarcacions es van apropar, no va témer res.
«Les meves exhibicions donen els seus fruits, m'ho he ben guanyat».
Va anar molt ràpid, però no com pensava. No va notar els petits fiblons clavant-se en la dura capa de greix. Es va veure encerclada per xarxes i tot seguit va ser remolcada.
Quan va despertar ja hi era al tanc amb els dofins.
―Mai més. Mai més m'entabanen ―es va prometre mentre fugia.
l´Autor
56 Relats
172 Comentaris
152244 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
El meu blog literari:La Meva Perdició
"Paràsits Mentals", recull de microrelats:
Paràsits Mentals
"Alfa i Omega", relat Z en català, anglès i castellà:
Alfa i Omega
Últims relats de l'autor
- A, la mercè del vent
- Boira Fosca
- Reserva
- Cap d'any a la izakaya d'Hideshi Hino
- El llegat de l'home de la piconadora.
- It’s a Wonderful Life, (distorsionant Frank Capra).
- Saccharomyces cerevisiae, una rossa molt tèrbola. (ARC a la Ràdio - GOLA).
- El Segador.
- La Dasha i el Gran Duc.
- Lilitu. (ARC a la ràdio - luxúria)
- Fills de la lluna (concurs contes infantils 2012).
- Peó enverinat, (jocs d'escacs). - Per ARC a la Ràdio - Culpabilitat
- UN DIUMENGE QUALSEVOL (ARC a la Ràdio - Odi)
- ESQUENA PLATEJADA (ARC a la Ràdio – Avorriment).
- Absència de, ......