costura

Un relat de: llu6na6

Estiro el fil d'aquest rodet dels dies
caragolats que en caure'm de les mans
rodolen lluny i es perden
en remolins de mesos entaulats
que s'embasten i es cusen descosint-se,

punt per punt, quan tisores incansables
retallen lletres d'hores,
mentre agulles enfilen, a pler, somnis
febrils, apedaçant teles del cos.
- l'esquinç sagnant de l'ànima - Estrebades.
Estrips furtius de temps.

Comentaris

  • ambre | 07-11-2005 | Valoració: 10

    Quina metàfora més ben trobada...
    Felicitats!