costum d'escriure

Un relat de: David Gómez Simó

He perdut el costum d'escriure
a ploma i llapis i he deixat
el camí de les paraules imprès
en un paper virtual...

( ¿Ets tu, estimada, també virtual? )

...sense el flaire fosc de la tinta
i els guixarots i anotacions que
tant ajuden perduts en el no-res
d'una tecla que he clicat...

( ¿Ets present en la memòria
del cos o ets irreal? )

...sense pensar en el buit blanc
que restarà en la pantalla
-freda i irritant- on les paraules
sorgeixen a un ritme constant...

( ¿Sí?, ¿no?, ¿qui sap? )

...assidu...
...continu...
...incessant...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares