Cosa que vaig escriure fa més d'un any

La vella caminava amb un pom de romaní a la mà, amb ulls que expressaven certa melanconia, potser enyorança, parlaven d'estius vora el mar, carícies sobre la sorra i d'amors perduts. De sobte, el seu rostre va desaparèixer del meu camp de visió: la dona havia caigut. Estava estesa sobre el paviment, amb el nas enganxat a l'asfalt i la faldilla una mica pujada. El romaní s'escampava amb el vent. Un escombriaire va ajudar-la a alçar-se i la va acompanyar al banc més proper, tot i que ella insistia en que tenia una mica de pressa i no volia seure. L'home no li feia cas, i l'arrossegava literalment mentre feia fora amb els ulls una dona que seia cargolada al banc. Aquesta es va aixecar i va acostar-se per ajudar a l'escombriaire, que intentava evitar les mossegades que li oferia la vella. L'altra dona va agafar-la per les cames i entre els dos van estirar-la al banc. Satisfets, van espolsar-se les mans, es van mirar, somriure i enamorar. Mentre l'escombriaire es rascava les parts (les de baix) amb plaer, la dona li oferia la mà. La vella s'havia tornat a aixecar i saltava per agafar el romaní que volava entre el vent. Els dos enamorats caminaven agafats molt junts, pel fred més que res, sense adonar-se del gos que els seguia, bavejant amb la llengua fora. Era gros, maco, regal d'una noia al seu millor amic el dia que aquest va tenir prou temps per treure'l a passejar. Un nen que corretejava però, va distreure al gos, que va deixar que els amants continuessin el seu camí, bona cosa per la bèstia, ja que aquests, distrets en el seu passeig, no van adonar-se del forat del clavegueram que s'obria sota els seus peus, i una desaparició tan sobtada de la parella hauria pogut sobresaltar l'animal. El nen que ara era el centre dels ulls del gos, corria amb un caçapapallones a la mà, per caçar papallones, lògicament. N'havia descobert una que extenia les seves ales "multicalors" (el nen en qüestió era de Calonge) de forma més exhuberant que la resta, i volia que formés part de la seva col·lecció d'insectes, formada per una formiga i una llagosta que li va caure morta als ulls (com en un conte de Rodari). La papallona però, va aletejar hàbilment, camuflant-se entre el romaní que la pobra velleta encara intentava agafar.