Converses imaginades: noces

???

Tant de bo totes len converse fosin tan profundes amb tan poques paraules. Aquest és un tipus de relar que no estava acostumat a llegir i l'experiència ha esta boníssima.

Una abraçada.
Fredegard.

Mentre estava llegint, he sentit que era El Relat. M'has portat a un estat de trànsit, el relat m'ha abduït. Molt original el continent i molt proper, íntim el contingut. Una abraçada.

I m'ha fet gràcia, perquè està en la línia del que m'has comentat i des del que vinc a visitar-te (gràcies pel comentari), doncs és una petita mostra de com el cap ens traeix amb converses imaginades...
Aquesta és molt autèntica. Qui no ha imaginat res molt semblant (o d'acord amb els seus gustos)?

En fi, una forta abraçada.

Arbequina.

Molt bé l'u i el dos
i els punts suspensius,
relat molt xamós,
personatges vius...

Ets bona, tu.

Un petó.

acostum deixar un comentari a tot el que llegeixo.
I aquí estic!
Un relat ben original i estrany!

Ens comentam, una aferrada pes coll!!!

***XISCA***

Tot llegint els veia, els anava inserint en àmbits de llum suau, a vegades amb aigua a prop, a cops amb un zumzeig d'abelles.
I parlen, els teus protagonistes, en aquests àmbits, primer sense mirar-se, un esguard al terra, l'altre al cel canviant. I com més va la conversa més es cerquen els esguards, per trobar-se lligats a la fi, com una promesa.

Una abraçada, i gràcies per venir a aveure'm. de tant en tant.

... com l'eco, com si fos l'eco d'unes veus què partint d'una rutina, marxarem cap a una altra... però la llum pura, l'incendi perennal...la remor dels llavis... jo pensaré què els pren i els arrossega.

Ah! t'he deixat una altra recepta.